Exposicions del mes d'octubre a la biblioteca

Al claustre:

La vinya es vesteix de tardor

                             Fotografies de MARIA ROSA FERRÉ GALIMANY       

Vaig néixer i visc a Vilafranca del Penedès.

Soc aficionada a la fotografia des de molt petita. Cap als 8 anys vaig tenir la meva primera càmera que va ser una que regalaven Xocolates Ollé, prèvia entrega d’un àlbum amb punts. Desprès vindrien altres càmeres per captar els meus viatges arreu del món, sobre tot a Mèxic, país que m’hi sento com a casa i on he estat en més de 27 vegades.

Vaig treballar 40 anys al món financer i això va relentir una mica la meva passió, però a partir del 2011 i quan ja no tenia les obligacions professionals del dia a dia, es quan m’hi dedico intensament.

M’inclino per captar el paisatge en cadascuna de les seves estacions.

Tinc la sort de viure a prop de les vinyes del Penedès, rodejada d’aquest meravellós paisatge que va canviant contínuament i puc fotografiar en tot moment els seus colors i gaudir de les seves olors, però també sento passió per localitzar el magnífic romànic català que tanta història aporta al nostre país. Visc a prop del mar, més o menys a 7′ i això fa que també m’agradi captar-ho, però a l’hivern, quan el paisatge es tranquil i ple de calma.

A les vitrines d'art:

Eines de la vinya i del pagès

Amb la col·laboració de CAL BUTXACONS D'ESPIELLS

1. Aixol: Aixa petita dels boters, els esclopers, ferramenta d'acer tallant i mànec curt de fusta.

2. Massa: Mena de martell normalment de fusta tot plegat, que s'utilitzava per a esterrossar la terra, estellar llenya..

3. Romana: Tipus de balança per mesurar entre 50 i 100 kg.  Es tracta d'una barra de metal (palanca) amb un o dos ganxos on es col·loca l'objecte a mesurar i un altre ganxo superior que permet penjar-la i col·locar-la en el sostre o a una corda

4. Maraques d’ensofrar

5. Destral catalana: Aquesta destral es cataloga com a catalana  perquè presenta un tall més estret que l’anomenada destral curta i la mateixa longitud que l’anomenada destral llarga. Aquesta forma concreta permet una millor penetració en la fusta i poder-la estellar.

6. Destral: Eina de tall formada per un aceró tallant i compacte encaixat en un dels extrems d'un mànec allargat, utilitzat sobretot per tallar soques

7. Xerracs per podar

8. Xerrac de poda plegable

9. Estisores podar i verema: Eina formada per dues fulles d'acer, en forma de mitja lluna  esmolada per una punta i muntades en forma de creu, unides per un piu al voltant del qual poden girar, amb un costat per agafar-la manualment i l'altre amb dues fulles d'ample diferent, esmolades. Serveixen per a tallar en general o per podar.

10. Llegona, o llaona: Aixada amb una planxa de metall més ampla.

Aixadó o aixadell : Aixada petita per a fer forats de reduïdes dimensions, herbejar la vinya, l'hort o treure bord i d'altres herbes; que es pot manejar amb una sola mà.

Aixada (xada) o xapo: Eina de ferro de forma rectangular o trapezial, acabada en un tall més o menys ample, amb un mànec de fusta, que es munta ficat a l'ullera, el forat practicat a la part contrària del tall. S'utilitzava per a cavar i escurar o netejar rases.

11. Arpiots: Eina que consisteix en una pala triangular de ferro unida per un vèrtex a l'ullera on es manega a un mànec de fusta d'uns cinc pams i que té una forca dura metàl·lica amb dues pues o cames paral·leles a la part oposa da de l'ullera. S'utilitzaven per a cavar ceps i per a arrencar patates.

12. Pioixa: Eina per a remoure la terra, tallar branques, etc., que per un cap té una punta i, per l’altre, un tall horitzontal i estret.

13. Falç o Corbella: Eina per segar blat o tallar herba, formada per una fulla de ferro corbada, tallant o dentada en la vora còncava, amb un mànec curt, de fusta, en un dels extrems. Falçó: Tipus de falç més curta i plana.

14. Esclopet: Estri de fusta, com un esclop prim, ample i petit, que els segadors es posaven a la mà esquerra per tal de protegir-se dels possibles talls de la falç en segar el blat.

15. Rampill: Eina de fusta o de fusta i ferro, formada per un pal de cinc o sis pams  travessat per deu o dotze puntes i unit a un mànec. S'utilitza per arreplegar palla, herba o per esgratinyar la terra.

16. Ensulfatadora: Màquina de llautó o coure proveïda d'un dipòsit, una manxa  accionada amb una mà i un pitorro que es subjecta amb l'altra i que serveix per a ruixar amb sulfat (sulfat de coure barrejat amb calç viva) els ceps o amb d'altres composicions, les hortalisses.

17. Llum de carburo: Al tombant de segle xx prendria el relleu del querosè un gas altament inflamable: l’acetilè. Aquest gas es generava en posar en contacte l’aigua amb el carbur càlcic (CaC2), i aquesta va ser la base dels anomenats llums de carburo o llums de gas, que feien una flama es- pecialment lluminosa.

18. Pot d'empeltar amb ràfia

19. Forca: La forca és una eina amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.