Entrevista
a Daniel Harris, autor de la novel·la
L’empelt
—obra
guanyadora del “9è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2023”—
(per
Sílvia Romero i Olea)
El dimecres 25 d’octubre de 2023 es va celebrar, a la
Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní
d’Anoia, la festa de lliurament del “9è Premi de Novel·la curta Celler de
lletres 2023”. A la trobada van assistir diversos membres del jurat d’aquesta
edició, entre ells Àngels Olivella i Magda Batista, en
representació del club de lectura Celler de lletres; Carolina Giménez,
en representació de la biblioteca; Sílvia Romero, escriptora; i Francesc
Gil-Lluch, editor, que com a jurat actuava amb veu però sense vot. I va
disculpar la seva absència la regidora de Cultura, Marta Castellví.
Després dels parlaments, en els quals es va comentar
el nombre d’obres rebudes, la qualitat d’aquestes i el sistema de valoració i
votacions successives que s’havia dut a terme durant la reunió del jurat, es va
fer la lectura de l’acta de deliberació i es va obrir la plica de l’obra
guanyadora per donar a conèixer el títol de la novel·la premiada i el nom del
seu autor: L’empelt, de Daniel Harris.
Sílvia Romero i Daniel Harris el dia del lliurament del premi
DANIEL
HARRIS: Va ser una mica curiós perquè la Glòria Bricollé em
va trucar quan estava treballant. Em va preguntar si estava sol. Li vaig dir
que no, però en sentir la veu ja se’m van eriçar els cabells. Sortint de la
feina em va tornar a trucar, com havíem quedat, i llavors m’ho va fer saber. Va
ser emocionant. Em va dir que no ho digués a ningú i soc bastant complidor.
Vaig trigar a explicar-ho a la meva parella i, fins el dia abans, a la família,
però amb el to: “demà fan el lliurament de premis i jo hi aniré per si de cas.
Pot ser divertit. Vindreu?”.
—Això
sí que és guardar un secret: gràcies per la teva complicitat. Per l’altra
banda, em consta que tens altres obres publicades. Què significa aquest guardó
dins la teva trajectòria literària?
D.H.:
Doncs sí, tinc dues novel·les: La porció
esvaïda del Croscat i Las caras de la
fortuna. Aquest guardó el que implica és l’edició del llibre, moment en què
L’empelt veurà la llum. Per a mi,
aquesta evolució corrobora que estic en un “progressa adequadament” constant.
Els reptes que em vaig imposant els vaig assolint i, guanyar aquest premi, és
una passa més cap a on vull estar, que és escrivint. Vull fer-me un nom com a
escriptor. El reconeixement a l’esforç dona molta força i ales per continuar
endavant.
—Des
de quan coneixies l’existència d’aquesta convocatòria de concurs literari?
D.H.:
La conec de la biblioteca. Porto des de gairebé la primera edició o, si no, la
segona treballant aquest premi. Arrel d’aquest certamen i d’un primer intent,
que no vaig guanyar, em va servir per formar-me literàriament. Va venir d’una
conversa amb una exmembre del jurat, on em va empènyer a millorar. I li vaig
fer cas.
—El
tema que mou la convocatòria és el món del vi i del cava. És, aquesta, una
temàtica que ja coneixies, o t’ha calgut documentar-te per escriure la
novel·la?
D.H.:
Trobo que documentar-se sempre és necessari, sigui quin sigui el projecte. En
aquest cas ha estat un aprenentatge dels detalls. De fixar-te en el que tens a
prop: les vinyes, els cellers, les persones, el poble. El fet d’ambientar la
novel·la a Sant Sadurní ho ha fet molt més fàcil. El món del vi i el cava atrau
i molt, sobretot la fase final: el tast. No soc cap entès, però gaudeixo
bastant del caliu dels brindis.
—Així
doncs, quins aspectes del món vitivinícola mostres a L’empelt?
D.H.:
Dins de la història, la temàtica vitivinícola podria considerar-se un fil
conductor, com l’escenari que esdevé personatge. Es mostra la creació d’un
celler nou, els seus inicis, i tot el cicle de la vinya. Tot el procés d’un any
sencer.
—Un
cicle complet. Una altra característica d’aquest certamen és l’extensió dels
originals: només s’accepta novel·la curta. És un gènere que treballes
habitualment?
D.H.:
La novel·la m’encanta, soc novel·lista. En el format curt m’hi sento molt
còmode i, potser l’estic descobrint de cara a fer obra literària juvenil, que
es mou en aquests barems, però, vaja, va segons el que la història et demani.
He de dir que cada vegada intento créixer, ja sigui en número de pàgines o en
ser concís i clar quan l’extensió està limitada.
Daniel Harris |
—I
si haguessis de catalogar la novel·la en algun dels múltiples subgèneres
possibles, en quin el posaries?
D.H.:
És una novel·la social. I posaria l’accent en la superació d’adversitats. Això
m’agrada treballar-ho molt a les meves novel·les. Es tracta d’una superació
plena d’incògnites i, per tant, investigació, intriga i suspens, perquè el
lector vagi descobrint amb els personatges les preguntes que es van encenent.
—L’empelt
és un títol suggeridor i ple de simbolisme. Ens podries comentar algun detall,
en aquest sentit?
D.H.:
L’empelt és la unió de branques llunyanes que s’han d’entendre per sobreviure.
El fruit del treball en equip. L’enginy per tirar endavant. Són metàfores que
es manifesten de diverses maneres al llarg de la novel·la. Sobretot a l’inici,
entre la protagonista i tot el que l’envolta. És un missatge que simbolitza
aquesta superació social.
—La
publicació de la novel·la és en mans d’Edicions Saldonar, i el 15 de març està
prevista la presentació del llibre a la població que patrocina el certamen:
Sant Sadurní d’Anoia. Però avançant-nos a aquesta presentació, què podries dir
al futur lector sobre la novel·la?
D.H.:
Hi ha tres trames que es van entrellaçant. La principal tracta d’esbrinar què
li ha passat a la protagonista, el procés de recerca de la seva identitat.
Comencem amb un cos mig mort surant en un llac i d’aquí salten moltes
preguntes. Què farà qui es troba el cos? La decisió condicionarà el dia a dia
del seu entorn. D’altra banda, una subtrama introdueix temes durs que sentim
llunyans, però que poden estar al costat de casa, com el tràfic de drogues o
les agressions. Aquesta subtrama queda contrarestada amb accions difícils,
d’amor i empenta. Tot plegat es barreja amb la creació d’un celler, amb els
carrers de Sant Sadurní d’Anoia i amb tradicions populars com la Fil·loxera, el
Cavatast, Barris, Festa Major... Un còctel de sensacions.
—Un
bon còctel, tot s’ha de dir. I després d’aquesta publicació, hi ha algun nou
projecte d’escriptura damunt la taula?
D.H.:
Sempre m’agrada tenir projectes en marxa o en ment. Un és una novel·la juvenil
que està presentada en un premi que sabrem el seu veredicte durant aquest any.
També tinc una novel·la negra entre mans i que he estat treballant als tallers
d’escriptura impartits per la Muriel Villanueva a la biblioteca. A més vaig
col·laborant en antologies, conjunts de contes i espero repetir a la revista Mirades sadurninenques, on enguany es va
publicar el relat Un de set. A banda
d’això, un grup de set escriptors vam crear un recull de relats i li estem
buscant sortida. Costa de trobar i, per aquest motiu, valoro moltíssim haver
guanyat aquest premi.
—Molta
sort amb aquests projectes! I per finalitzar l’entrevista, ¿recomanaries a
altres escriptors la participació en el “Premi de Novel·la curta Celler de
lletres”?
D.H.:
I tant! Ja ho faig. Estic a diferents grups d’escriptors i vaig promocionant-ho.
Conec a gent que s’ha “picat”, en sentit amable i motivador. La Blanca de Semir
va guanyar l’anterior edició i jo aquesta. Un efecte incentiu per als
escriptors locals sorgits dels tallers de la biblioteca. Diria que més que
recomanar és animar a salvar la por a presentar-se. Si no estàs entre els
candidats és impossible guanyar. El repte en si és una injecció de moral i
energia.
Gràcies,
Sílvia, per l’entrevista i per la tasca divulgativa, cultural i passional que
ens ofereixes any rere any. I, en extensió, gràcies als clubs de lectura i a la
biblioteca.
(gener
2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada