Resum de la tertúlia sobre "Viatge d'hivern" de Jaume Cabré del club de lectura Celler de Lletres

 Viatge d’hivern de Jaume Cabré, Edicions Proa, 2000

Tertúlia del 9 de febrer del 2024 del Club de lectura Celler de Lletres. 

Divendres de Carnaval amb en Jaume Cabré en la seva màxima esplendor, coincidim totes amb què els contes de Viatge d’hivern són una delícia literària en el sentit que estan molt ben escrits, encara que potser alguns agraden més que els altres. I agraden més que els altres no tant perquè no siguin bons, sinó perquè ens remouen la consciència en excés, fins i tot.

Ens referim, més concretament, als contes Jo recordo i Balada, dos contes que parlen de la guerra i de les nefastes conseqüències que tenen en la vida dels seus protagonistes. El primer, perquè parla de la terrible decisió d’una família jueva al camp de concentració de Treblinka en què els carcellers els fan triar només un supervivent que haurà de matar, un per un, la resta de parents. Aquesta terrible decisió marca per sempre la vida del petit Ishtar, que serà el nen que sobreviurà a l’holocaust. El segon, Balada, perquè parla d’una mare que es torna boja quan els soldats s’emporten el seu fill Vlada a la guerra, un noi segurament autista que acaba matant-la quan els soldats arriben altra vegada al poble de la protagonista. A totes ens han semblat terriblement colpidors i per això ha sigut el tema que ha sortit només d’entrada.

En general, però, el conjunt dels contes ens han semblat brillants. Tots compleixen els requisits que han de tenir els contes: ràpids, fulgurants, intensos, amb visió estètica, amb sentit d’unitat i amb efecte singular. De fet, els hem analitzat un per un per intentar entendre què és el que ens ha agradat i per què. També hem intentat trobar els punts en comú que els lliguen tots. En aquest cas, hi ha la música, l’art o els espais, alguns comuns i altres que no, i els personatges que van apareixent al llarg de tot el recull, que es repeteixen en alguns contes i que estan referenciats en altres.

També hi ha un element que ens ha deixat molt bon sabor de boca i és que en Jaume Cabré ens dona la informació necessària perquè el conte tingui sentit, però alhora ens obvia aquella que és interpretable. Això podria arribar a semblar que és un error, però en realitat és la manera que li permet que els contes tingui ple sentit perquè el lector pot acabar de construir la història només amb aquesta informació essencial, cosa difícil d’aconseguir per un escriptor.

Jaume Cabré

(Barcelona, 1947) és llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència i membre de la Secció filològica de l’IEC. Es va dedicar a l’ensenyament fins que l’èxit de les seves obres literàries el va portar a dedicar-se exclusivament a la literatura i al guionatge televisiu i cinematogràfic.

La seva bibliografia més emblemàtica:

• 2017. Quan arriba la penombra Barcelona, Proa. Recull de contes.
• 2011. Jo confesso Barcelona, Proa. Novel·la.
• 2007. Baix continu, Barcelona, Proa. Antologia de contes de tema musical.
• 2005. La matèria de l'esperit, Barcelona, Proa. Assaig.
• 2004. Les veus del Pamano, Barcelona, Proa. Novel·la.
• 2000. Viatge d'hivern, Barcelona, Proa.
• 1996. L'ombra de l'eunuc, Barcelona, Proa. Novel·la.
• 1991. Senyoria, Barcelona, Proa. Novel·la.
• 1984. Fra Junoy o l'agonia dels sons, Barcelona, Edicions 62. Novel·la.
• 1984. La teranyina, Barcelona, Proa. Novel·la.
• 1980. El mirall i l'ombra, Barcelona, Laia. Novel·la.
• 1978. Carn d'olla, Palma de Mallorca, Moll. Novel·la.
• 1978. Galceran, l'heroi de la guerra negra, Barcelona, Laia. Novel·la.
• 1977. Toquen a morts, Barcelona, La Magrana. Novel·la.
• 1974. Faules de mal desar, Barcelona, Selecta. Contes.

Viatge d’hivern

Jaume Cabré és dels pocs escriptors que podem dir que es guanyen la vida fent d’escriptor i només d’escriptor. No és casual, però, perquè la seva obra és extensa i reconeguda, i potser més reconeguda que extensa (27 obres de narrativa, entre novel·la, llibres de relats, contes infantils i obres de teatre). I això, vulguis que no, és un de les poques condicions que permeten viure de la literatura.

A Viatge d’hivern, Cabré ens serveix catorze relats en què l’art i la música cobren una importància vital. Tan vital com ho és per al senyor Adrià, el coprotagonista del conte Pols i que viu, bàsicament, per extreure frases sàvies de llibres que mai llegirà ningú, o pel pianista Pere Bros, que veu Schubert assegut a les primeres fileres de la platea de la sala de concerts.

Potser no és el gènere més conegut de l’autor, ben cert, però sí que podem dir que Cabré és un dels grans mestres d’aquest art de la narrativa breu tan arriscat i tan intens. L’autor de contes per adults, i això no vol dir necessàriament eròtics o de temàtica picant, ha de tenir suficient destresa per no convertir els seus textos en avorrits, dispersos o fins i tot infumables. No és el mateix un llibre de relats que un llibre AMB relats. I aquí rau la diferència entre els reculls que ens enganxen i que valorem més enllà fins i tot de l’habilitat per explicar històries del seu autor.

Viatge d’hivern no és un llibre AMB relats, només, perquè els contes es toquen, s’entrellacen, els personatges principals d’uns són els secundaris d’uns altres, la música hi plana com un lleu llebeig que ens acompanya tota l’estona. Cabré sap relligar els relats del seu llibre gràcies a la seva capacitat per donar-nos pautes i senyals que a vegades són molt evidents i que a vegades no ho són tant. Personalment, aquest recull és una obra on emmirallar-se a l’hora de crear un artefacte literari de contes.

Jordi Romeu Carol