Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Un episodio en la vida del pintor viajero
La sessió
d'aquesta setmana al club de lectura ens
ha dut a explorar els matisos d’una novel·la breu, però carregada de
significats: Un episodio en la vida del
pintor viajero de César Aira. L’obra ens ha transportat a paisatges
inexplorats i a personatges històrics, tot plantejant qüestions sobre la versemblança i la narració que han estimulat
una enriquidora discussió.
Un dels
aspectes que més ha cridat l’atenció a les integrants del club és l'ús de
personatges històrics en una obra de ficció. Fins a quin punt és lícita la
distorsió d’elements biogràfics en una novel·la? És una enganyifa o bé un joc narratiu
perfectament legítim? Aquestes són algunes de les preguntes que han anat
sorgint. La figura del pintor Rugendas, basat en l'artista alemany Johann
Moritz Rugendas, és fascinant, i en certa manera esdevé un alter ego de l’autor per a explorar les complexitats de la relació
entre art i realitat. La seva vida, lliurada a l’art en una dedicació i
tenacitat que ha estat remarcada per les integrants del club, es converteix en si
mateixa en una obra d'art.
La recerca
de l'exotisme a l’Amèrica del Sud i el xoc de la recepció a Europa d’obres
pictòriques que retrataven aquest exotisme
ha motivat diverses intervencions. L'autor ens submergeix en la visió
europea de “l'altre”, aprofitant la
tensió entre el romanticisme i les dures condicions de vida dels pobladors d’aquells
verals.
Tocant a les il·lustracions, s’ha destacat l’encert
d’haver fet una edició amb reproduccions de quadres de Rugendas. Tenen un
impacte no sols decoratiu, sinó que s'entrellacen amb la trama anem mesura que anem
girant fulls; les il·lustracions enriqueixen
notablement la nostra experiència
lectora. Durant el debat s’ha vinculat el llamp que cau sobre Rugendas amb una anunciació de l’adveniment de la
fotografia i de l’arraconament que suposà per als pintors de paisatges.
El
paral·lelisme dels dos protagonistes amb el Quixot i Sancho no ha passat
desapercebut, així com la bogeria inherent en la persecució d'ideals
inassolibles, com ara “retratar un terremoto”.
Els elements
surrealistes de la novel·la (com descripció de “la gran carreta de las
travesías interpampeanas” o l’exhibició d’un salmó en lloc d’una captiva en
l'episodi del malón) ens remeten a zones
frontereres entre la realitat i la imaginació. Aquests detalls surrealistes
accentuen la natura espectral de l'experiència de Rugendas, connectant amb la
seva pròpia percepció distorsionada per efecte de les drogues.
Finalment,
no podem passar per alt el retrat dels indis en la novel·la i la rellevància en
l'imaginari racista del "malón". Aira ens confronta amb la brutalitat
de la colonització per mitjà de l’accentuació d’elements absurds, que semblen
sortits d’una novel·la d’aventures i que ens fan qüestionar la manera com la
cultura occidental s'ha construït sobre el patiment d'aquests pobles indígenes
que són “al marge dels marges”.
L’autor
Aira també
escriu crítica literària, incloent-hi estudis monogràfics sobre Copi, la poeta
Alejandra Pizarnik, i l’escriptor britànic del segle XIX, Edward Lear. La seva
obra magna de crítica literària és el Diccionario
de autores latinoamericanos, obra enciclopèdica en la qual no es limita a
informar de la vida i producció de cada autor (com solen fer els diccionaris)
sinó que opina obertament de la seva qualitat. Aquesta obra ha alimentat el
mite que César Aira, a banda d’haver-ho “escrit tot”, també ho ha “llegit tot”.
Algunes de
les seves obres més conegudes inclouen La
liebre, Cómo me hice monja, Un episodio en la vida del pintor viajero, Artforum i Cecyl Taylor, aquesta darrera
considerada per Roberto Bolaño com un dels cinc millors contes que hagués
llegit.
Quant al seu
estil, Aira ha reivindicat sovint en les entrevistes una estètica
d’avantguarda, clarament hereva dels surrealistes. La seva peculiar tècnica
d’escriptura es basa en la “fugida cap endavant” i no tant en l’edició del que
ja escrit. Per això les seves obres tenen molts girs argumentals imprevists. És
una tècnica semblant a la improvisació dels músics de jazz. En els darrers anys
César Aira ha entrat amb força a les quinieles que es fan anualment sobre
candidats a guanyar el Premi Nobel.
L’obra
Novel·la
breu inspirada en la vida d’un pintor que va existir realment: l’aventurer i
artista alemany Johann Moritz Rugendas
(1802-1858), un dels primers artistes europeus que va voler retratar els
paisatges i els habitants de l’Amèrica del Sud.
Sovint, les edicions d’aquesta novel·la es publiquen amb reproduccions
dels quadres de Rugendas.
Naturalment,
César Aira, a partir de les dades reals, fa tota una elaboració literària sobre
el personatge i les seves peripècies a regions tan mítiques com la selva o la
Pampa.
Un dels
punts centrals de la novel·la és la crítica, a partir del mecanisme de portar a
l’absurd les situacions, de la visió eurocèntrica dels indígenes. Això es reflecteix, entre més
detalls, en la voluntat del pintor de
ser testimoni d’un malón. Els malones
eren atacs violents per part dels indígenes als pobladors blancs i formaven
part de la mitologia fundacional i obertament racista de les societats llatinoamericanes.
A més, el malón havia estat
motiu d’incomptables representacions pictòriques. Aquest tema
també és central en una de les seves primeres novel·les La liebre.
Llibre
difícil de classificar, Un episodio en la
vida del pintor viajero és a un mateix temps un diari de viatge, una
novel·la, un relat històric i també un assaig sobre estètica, tot passat per la
trituradora del peculiar estil surrealista de l’autor. El paisatge pràcticament
esdevé un personatge més, que canvia i que comunica una impressió de totalitat
als observadors amatents. La voluntat de l’artista de sobreposar-se als
entrebancs també és una de les claus de lectura de l’obra.
Xavier Zambrano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada