Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Tertúlia del 8 de març de 2024
La sessió de març del club de lectura ha debatut sobre La Maleta de Sergei Dovlatov, un llibre
amb un sentit del temps i l’espai molt definit: la vida la Unió Soviètica durant els anys seixanta i setanta. La tertúlia ha començat amb una discussió de
l’estil de Dovlatov; hi ha hagut acord sobre que és indubtablement fàcil de
llegir i molt viu. La preponderància dels diàlegs i l'ús d’un humor esqueixat ens
acompanya a cada pàgina en la narració de les vicissituds del protagonista i
els seus amics i coneguts.
Un dels eixos que s’ha destacat és la descripció d’unes vides
buides, immerses en un món de picaresca, “estraperlo” a petita escala,
delinqüència i, ben sovint, consum excessiu d'alcohol. És una realitat crua que
Dovlatov retrata sense embuts, mostrant-nos com els personatges es mouen en
aquest ambient amb una mena de resignació irònica. Aquest realisme a ultrança,
brut, segurament explica per què l’autor no va poder publicar a l’URSS.
Aleshores les autoritats promocionaven un altre model de realisme: l’èpica del
proletariat i les narracions amb una moralitat esquemàtica.
Les integrants del club han destacat que la maleta, que dona
títol al recull, emergeix com una metàfora potent de la vida mateixa, no tan sols en el cas d’un
exiliat. És un contenidor ple de records, objectes i històries, que el
protagonista s’ha endut com a testimoni del seu passat i que veu com una mena de capsa de Pandora que
no gosa obrir durant anys. També és una
metàfora del llibre en tant que receptacle d’històries.
«No és perquè sí que
qualsevol llibre, fins i tot un de poc seriós, té forma de maleta»
L'absurditat juga un paper clau en la narrativa de Dovlatov i
així ha estat assenyalat. Per exemple, en el fragment del robatori de joguines
d’una fàbrica, on els lladres fan sortir
les joguines per un túnel cavat expressament per a aquest propòsit.
«Cada treball ha de
tenir una dosi mínima d’absurd»
Un altre aspecte que s’ha comentat àmpliament, relat a relat,
és la dualitat present en cada narració: d'una banda, tenim el nivell oficial, representat
per les autoritats soviètiques i la seva visió del món; de l’altra, hi trobem
el caos de la vida del narrador i els seus coneguts, amb les seves pròpies
regles informals.
La sessió també ha donat peu a compartir vivències personals dels membres del club que van viatjar a l’URSS
o algun altre país de l'òrbita soviètica
durant el comunisme o poc després de la caiguda del mur de Berlín. La major
part de les intervencions n’han destacat la carestia generalitzada, però també
elements positius com el pes de la cultura i les organitzacions gremials
establides amb un sentit col·lectiu. Fins i tot, la justícia s’administrava
pels mateixos companys de feina (justícia de camarades), com es narra en el
relat “Un cinturó d’oficial”.
Sergei Donàtovitx Dovlatov va néixer el 3 de setembre de 1941
a Ufà, Rússia, on la seva família havia estat evacuada des de Leningrad durant
la Segona Guerra Mundial. El seu pare era director d’escena i la seva mare,
correctora. Després de la guerra, Dovlatov va viure a Leningrad amb la seva
mare. Va fer d’obrer metal·lúrgic abans d’ingressar a la universitat. Va
estudiar a la Universitat Estatal de Leningrad, d’on va ser expulsat al cap de
dos anys i mig. També va treballar com a vigilant en un camp de presoners
durant el servei militar. Més tard, va fer de periodista a Leningrad i a
Tallinn (Estònia).
No va poder publicar a la Unió Soviètica, així que va
distribuir les seves obres a través del sistema del samizdat (còpies clandestines reproduïdes entre amics i
admiradors), que anava enviant a Europa Occidental per a mirar de publicar-les.
Aquesta activitat va provocar la seva expulsió de la Unió de Periodistes de
l’URSS el 1976. El 1979 Dovlatov va ser convidat a abandonar el país per les
autoritats. Després d’emigrar als Estats Units i s’instal·là a Nova York. Hi
coedità “The New American”, un diari liberal en rus i publicà relats a la prestigiosa
revista The New Yorker. A diferència
de Nabòkov, mai no va escriure cap obra en anglès.
En català podem accedir a nou obres de Dovlatov, totes
traduïdes per Miquel Cabal Guarro i publicades per LaBreu Edicions. Entre
aquestes obres es troben La maleta, El
compromís i La zona. La maleta és un aplec de textos curts que descriuen la
vida a la Unió Soviètica. A El compromís reflexiona sobre la vida i la literatura a
partir d’experiències de l’època en què feia de periodista, mentre que La zona neix de
la seva experiència com a vigilant en un camp de presoners. Aquestes obres
destaquen per la seva mirada irònica i la seva narrativa directa i fresca.
Dovlatov té una notable capacitat per narrar històries amb un punt d’absurd per
mitjà d’un llenguatge espontani.
L’obra
El llibre La maleta, publicat originàriament en
rus l’any 1986 des de l’exili, aplega vuit contes unificats per la presència
d’un objecte significatiu per al narrador en cadascun. L’objecte actua a tall
d’agent provocador, d’estímul i nucli radiador que impulsa el record d’una
època i unes circumstàncies ben delimitades: la vida en la Unió Soviètica durant els anys seixanta i setanta. Aquests
objectes eren dins de l’única maleta que Dovlatov es va endur de la de l'URSS
als Estats Units el 1979 quan va ser convidat
a emigrar per les autoritats.
Cada un dels
objectes està vinculat a una història única del passat del narrador, i li
serveix com a recordatori tangible de les seves experiències. L'estil
d'escriptura de Dovlatov no és gens complicat, però està impregnant d’un humor
negre molt propi dels autors russos: una barreja d’humor, fatalisme i
nostàlgia, que podem detectar en la tradició russa hereva de Gogol.
La prosa de
Dovlatov mostra una notable economia de paraules i dona molta preponderància
als diàlegs (fet que remet a petites peces teatrals). La ironia afegeix
profunditat a la narració, i permet al lector de relacionar-se amb temes
seriosos per mitjà d'una lent tenyida de lleugeresa. El llibre evoca un marcat
sentit d’un temps i d’un lloc, una finestra la vida quotidiana de l'antiga Unió
Soviètica narrada amb bon ull per als detalls.
Els temes de
la lluita per tirar endavant un projecte
artístic, la llibertat personal i la recerca de formes d’autoexpressió
són fonamentals en el llibre. La capacitat de Dovlatov per equilibrar un teló
de fons polític amb històries humanes íntimes ha estat elogiada per la crítica
com una mostra de la seva habilitat com a escriptor.
Xavier Zambrano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada