L’últim amor de Baba Dúnia d’Alina Bronsky, Editorial Les Hores, 2019,
traducció de Ramon Farrés
Altra vegada
coincidim per unanimitat en comentar que la lectura ha sigut plaent, agradable,
a estones divertida i que, en general, ha agradat. La Baba Dúnia és un
personatge entranyable que connecta ràpidament amb el lector per la seva
senzillesa aparent, el seu humor, la seva humanitat i perquè una miqueta totes
ens hi voldríem assemblar una mica. Ens sorprèn sobretot la manera com espera
la mort, per exemple. Però també com contempla el pas del temps entre veïns que
s’ajuden mútuament a Txernobo, un poble contaminat per l’accident nuclear de
Txernòbil. O fins i tot com encara les situacions compromeses, com tracta a amics
i familiars, com s’interrelaciona amb la resta de personatges i com arriba a
conclusions i reflexions que la fan inimitable. Alguna clubaire ha anomenat el
llibre com “una festa a la vellesa”. I és cert, perquè el tractament que
l’autora fa a aquesta etapa de la vida és interessant. Ens recorda una mica a Cien años de soledad i ens fa pensar que
ja ens agradaria assolir aquest grau de maduresa i de dolça espera que té la
Baba Dúnia.
Hem intentat
entendre el perquè del títol. Quin és l’últim amor de la Baba Dúnia? Doncs
arribem a la conclusió que és el poble on ha tornat després de fugir-ne a causa
de l’accident nuclear. Tot i que potser també podria ser l’amor a la llibertat,
a ella mateixa o a allò que la fa feliç, que és ben poca cosa: casa seva, l’hort,
els veïns o la soledat. Per què torna al
poble? Perquè allà se sent lliure.
Alhora, però,
intuïm un conflicte interior que la fa vulnerable. Un trauma familiar que no ha
paït, la por de no haver sigut una bona mare i una bona àvia. I, alhora, no vol
molestar, no vol ser una nosa per la seva filla, que viu a Alemanya i al costat
de la qual ella decideix no anar. Aquesta debilitat la fa humana i, de fet,
s’ensuma al llarg de tota la novel·la perquè li fa prendre decisions que
d’altra manera potser no hauria pres.
I, també alhora,
veiem que és una líder. Els veïns confien en ella perquè la veuen com una dona
de conviccions fortes, de presa de decisions ràpida, perquè és coratjosa i creu
en ella mateixa. Només en Petrov la fa sortir una mica del seu rol perquè és
l’únic que li fa reflexions i preguntes incòmodes. Per ella, de les coses
importants no se n’ha de parlar.
En definitiva,
doncs, L’últim amor de Baba Dúnia és
una novel·la que ens ha fet xalar de la vellesa, cosa que ja fa falta moltes
vegades.
Alina
Bronsky
L’Alina Bronsky va néixer a Rússia el 1978, però a començament dels anys 90 del segle passat va anar a viure a Alemanya, on actualment resideix. La seva primera novel·la publicada va ser Shcerbenpark (2008), que es va convertir en un best-seller a Alemanya, que es llegeix a les escoles i de la qual se n’ha fet una pel·lícula. L’últim amor de la Baba Dúnia és la seva quarta novel·la publicada i va ser candidata al Premi del Llibre Alemany i als Dublin Award 2018. L’editorial Les Hores també ha publicat La trena de la meva àvia el 2019.
Ramon Farrés és un poeta, escriptor i traductor nascut a Manlleu el 1962 i que ha traduït un llarg etcètera d’autors com Stefan Zweig, Jules Verne o Bertolt Brecht. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1985) i doctor en Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001). Ha treballat com a corrector i traductor en diverses editorials (1984-86), al servei de publicacions del Parlament de Catalunya (1987-88) i a la televisió Deutsche Welle TV (1992-95). Ha estat professor de llengua i literatura catalanes i de traducció alemany-castellà a la Freie Universität de Berlín (1991-94).
L’últim
amor de Baba Dúnia
L’àrea d’exclusió de Txernòbil és l’escenari
d’aquesta novel·la deliciosa de l’escriptora d’origen rus resident a Alemanya
Alina Bronsky. Ambientada anys després del desastre nuclear i de la fugida de
tots els habitants de la regió, explica la vida de la Baba Dúnia, una senyora
que ha tornat al seu poble situat dins la zona contaminada per l’accident de la
central nuclear. Allà conviu amb altres personatges singulars i solitaris que,
com ella, no tenen on anar o no volen anar enlloc més.
Amb una prosa senzilla i alhora poètica, l’autora
d’aquesta novel·la curta ens introdueix en un món de personatges curiosos i poc
amistosos que sobreviuen entre les runes d’una ciutat devastada per l’abandó.
Amb llum només de tant en tant, menjant les verdures que conreen i sortint
només d’allà per anar a comprar quatre productes bàsics, els habitants d’aquell
poble mig fantasma viuen en pau apartats de la societat fins que l’arribada
d’un pare i una filla pertorbarà la seva tranquil·litat buscada.
La Baba Dúnia t’enamora per la seva senzillesa. És
una dona entranyable, valenta, a qui ja li tant li fa tot i que ens dona una
lliçó de vida.
En podeu saber més sobre aquestes senyores que han
tornat al seu poble d’origen de la zona d’exclusió de Txernòbil en el capítol
del 30 minuts “Les àvies de Txernòbil” emès per TV3.
Jordi Romeu Carol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada