En ocasió d’aquest 8 de març, Dia
internacional de les dones treballadores, volem posar el focus en la
representació i en el rol de les dones a l’art i aprofitem l’ocasió per
recomanar-vos el llibre de Riaño
“Las
invisibles. Por què el Museo del Prado ignora a las mujeres” editat per
Capitán Swing a l’any 2020. Riaño ens parla de la presencia de les dones a l’art,
i ho fa considerant les dones com a pintores, com a protagonistes dels quadres
i com a treballadores d’aquest món. El seu discurs es centra en l'anàlisi de
la presència femenina en les sales del Prado, un dels museus més importants
d’Espanya i d’Europa i de com aquest no sigui capaç de respondre a les
preocupacions del públic contemporani i encara perpetri un discurs classista i
patriarcal lligat als valors del segle XIX. Per què, diu Riaño, hem hagut
d’esperar dos segles abans de veure al Prado una exposició dedicada a la pintora
flamenca Clara Peeters, de la qual el museu té diferents obres? De fet poques obres
de pintores podrem trobar exposades a les sales i això reflecteix també la
manera en que es presenta el programa curricular i l’ensenyament d’història de
l’art als instituts, des de la ESO al batxiller. Entre els noms de les pintores
exposades
apareix el de Sofonisba
Anguissola (absenta al programa escolar), a la part del Barroc no hi veiem cap
(ni tan sol Artemisia Gentileschi), i a la escola fins a les avantguardes no
ens topem amb el nom de Tamara Lempicka. Les coses no van millor quan considerem
a les dones com a les protagonistes dels quadres i ens topem amb un pintor com
el Saenz Saenz que pintava nenes despullades mirant amb
sensualitat un hipotètic espectador masculí.
També en molts quadres trobem escenes tretes de la literatura i dels mites que
fan referencia a violències i violacions però que als quadres apareixen sense
rastre de denuncia i sota el títol de “rapto”. Finalment, passant a les
treballadores, perquè és tant desconegut que va ser una dona la que va impulsar
el naixement de la col·lecció del museu? Riaño ens recorda amb aquest llibre la
necessitat i la urgència d’un nou discurs per part de les institucions museològiques.
Sobre l’autor
Peio H. Raiño és llicenciat en Història de l'Art i Periodisme. Autor
de “Conductas envenenadas” (2007) i de “La
otra Gioconda. El reflejo de un mito” va ser comissari de la exposició col·lectiva
“Esculturismo” al 2008. Ha treballat en diversos periòdics i revistes i va ser
redactor de cultura en Calle 20, Público, El Confidencial i El Español. Al 2014 va guanyar el premi
de Periodisme Cultural José Luis Gutiérrez pel reportatje “Académicos insumisos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada