Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Tertúlia del 10 de maig de 2024
El Club de lectura va
dedicar una sessió al relat El festí de Babette d’Isak Dinesen. La trobada va
ser rica en reflexions sobre els diferents temes que es tracten en el relat.
La discussió va començar amb una anàlisi de la comunitat
aïllada i molt religiosa situada en un fiord de Noruega. Les participants van
destacar com Dinesen retrata aquesta comunitat amb quatre pinzellades, subratllant-ne
la rigidesa i la vida austera. En aquesta
comunitat tancada en si mateixa, aliena a qualsevol canvi extern, és on creixen
les germanes Martine i Philippa.
«van cridar Babette i
li van explicar que per elles la vida opulenta era un pecat gravíssim. Els seus
àpats havien de ser tan senzills i frugals com fos possible»
Seguidament, vam parlar de les històries d'amor truncades que
les germanes van viure de joves amb un soldat un cantant d'òpera respectivament.
Aquestes oportunitats perdudes, que
podien haver canviat les seves vides, van ser la font d’un sentiment de melangia
i resignació que les assistents van descriure en termes de tensió entre el
desig personal i el deure familiar i religiós.
«Les germanes no van
parlar gaire d’aquest convidat del món exterior; els faltaven paraules per
descriure’l»
Les participants van elogiar l'estil senzill del relat, que recorda
una faula però sense la moralitat simplista que sovint tenen les faules en el
desenllaç. Les integrants del club van valorar la calidesa de l’estil de Dinesen,
com aconsegueix transmetre profundes
veritats humanes sense caure en el maniqueisme i tot reflectint l'equilibri que
es produeix en la condició humana entre les nostres ambicions i les nostres
limitacions.
«vistós com un ocell
ornamental, un paó o un faisà daurat, en la companyia humil d’ocellets grisos i
negres»
El debat va aprofundir en les reflexions sobre l'art que
conté el relat. Es va plantejar la qüestió de si un artista que no exerceix
durant molt de temps continua essent un artista. Es va comparar la situació de
Babette (una xef de renom que deixa la seva carrera per a anar a fer de minyona
en un país remot) amb la situació d’un Picasso que s’hagués dedicat durant anys
a pintar parets. També vam debatre sobre la qüestió de si un artista sense una
audiència, continua essent un artista.
«¿es poden imaginar què
significa per a un cor humà no tenir cap pregària per fer?»
Finalment, la discussió es va centrar en el banquet final,
considerat un moment de comunió entre els personatges en el qual es desdibuixen
les demarcacions entre el món espiritual i el terrenal. La bona menja i la
beguda preparades per Babette creen un ambient de celebració i unitat que
transcendeix les diferències anteriors. Les assistents van destacar com aquest
banquet transforma els personatges i la comunitat, i com el relat conclou
oferint-nos una visió d'harmonia i
reconciliació de pols oposats.
«a mesura que menjaven
i bevien, se sentien cada cop més lleugers de cos i d’esperit»
Isak Dinesen, pseudònim literari de l’escriptora Karen
Blixen, va néixer el 17 d'abril de 1885 a Rungstedlund, Dinamarca. Va créixer
en una família benestant i va rebre una bona educació. Les activitats a l’aire
lliure, com la caça, tingueren molta presència en la seva infantesa. La vida de
Blixen va estar marcada per una sèrie de tragèdies personals, incloent-hi el
suïcidi del seu pare quan ella tenia nou anys,
el fracàs de la seva plantació de cafè a Kenya i, segons que sembla, la
sífilis que va patir des dels trenta anys. Per tractar-la va provar tractaments
amb arsènic i mercuri que li van fer més mal que bé.
El 1914 es va casar amb el seu cosí segon, el Baró Bror von
Blixen-Finecke, i es van traslladar a Àfrica per portar una plantació de cafè a
Kenya. Després de la seva separació el 1921, ella va continuar gestionant la
plantació i l’empresa Karen Coffee Co. que havia impulsat. Un cop divorciats,
el 1925, Blixen va assumir la gestió completa de l’empresa.
Havent tornat a Dinamarca el 1931, Blixen va iniciar la seva
carrera com a escriptora. Curiosament, va escriure tant en anglès com en danès,
publicant simultàniament totes dues versions (tot i que sembla que primer
escrivia en anglès i després es traduïa ella mateixa al danès). El vincle
profund amb Kenya va reflectir-se en el llibre Lluny d’Àfrica (1937), si bé no va ser el primer llibre que va
escriure. El primer va ser un recull de contes fortament inspirat pel folklore
nòrdic: Set contes gòtics (1934).
Reprendria el gènere breu amb l’obra Contes d’hivern (1942).
Les seves obres exploren temes com l'amor i la pèrdua amb una
notable economia de mitjans expressius. Els crítics han elogiat l'escriptura de
Blixen per la seva profunditat, claredat i els ressons emocional que provoca.
La seva obra ha estat descrita com a evocadora, però amb un punt inquietant.
Tanmateix, uns altres crítics partint de postulats postcolonials han criticat
la representació que fa Blixen de la vida a la colònia britànica de Kenya.
L’obra
La història es desenvolupa en un poblet aïllat de Noruega.
Les protagonistes són dues germanes, Martine i Philippa, que segueixen les
ensenyances ascètiques del seu pastor luterà. Les germanes han acollit a casa
seva, com a cuinera i criada, a Babette, una dona francesa que fugia de la
inestabilitat política a París. Babette treballa al servei de les germanes una pila d’anys, preparant els
àpats senzills que la seva religió exigeix. Un dia, però, tot canvia, i seran revelades les
emocions ocultes, els desitjos i els conflictes dels personatges.
L’estil d’escriptura de Blixen a El festí de Babette és ric en al·lusions bíbliques i presenta temes
importants amb un subtil sentit de la ironia. La narrativa és plena de
contrastos i oposicions entre la recerca de l’espiritualitat a través de la
renúncia o bé l’acceptació dels plaers mundans. Els conflictes latents propis
d’una comunitat petita també són palesos en el relat, que explora vies de
reconciliació tant espirituals com socials.
La crítica ha considerat que El festí de Babette és una història senzilla en aparença sobre
la gràcia, el sacrifici i el guariment
espiritual. Les descripcions vívides de Blixen evoquen una experiència
sensorial profunda. El relat també es
pot llegir com una metàfora de capacitat de l'art (no solament el culinari) de
transcendir les barreres socials i emocionals entre les persones.
El festí de Babette fou adaptat al cinema el 1987 pel director Gabriel Axel, fet que
referma la fortuna de l’autora quant a adaptacions fílmiques, la més coneguda
de les quals és la famosa Memòries
d’Àfrica de Sydney Pollack (1985).
Xavier Zambrano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada