Acabem el curs literari del Club de lectura Celler de Lletres amb la visita de l'autor Melcior Comes

Sobre la terra impura. Melcior Comes, tertúlia del dia 13 de juny del 2025

Amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya

La veritat és que, només començar, el mateix Melcior ens ha clarificat alguns dels dubtes més evidents de la lectura de Sobre la terra impura: què era real i què no. I resulta que gairebé tot és real. Apuntem-ho bé, però. La majoria de personatges existeixen (amb els noms canviats, això sí), una família com la Verdera existeix, la fàbrica de sabates existeix (a Inca), els fets explicats han passat (fins i tot més truculents, encara, que a la novel·la), ell existeix (sí, l’escriptorel·lo és ell), la mare està inspirada en la seva mare, el seu pare té una finca d’oliveres com la que surt a la novel·la i fins i tot el que li passa a l’àvia de l’escriptor de la novel·la fa el que feia la padrina del Melcior. Dit tot això, doncs, queda ben aclarit que la novel·la està inspirada en una realitat que ell coneix personalment i que ha viscut en primera persona. Després hi ha, és clar, la part de ficció que ell hi afegeix, amb les trames, les personalitats dels personatges, el que hi passa. Ara, tenint una base tan sòlida de realitat, el mateix Melcior assegura que podria fer unes quantes novel·les de cinc-centes pàgines com aquesta.

 

Més enllà de tot això, hem de dir que el Melcior Comes crec que ha sorprès més o menys a tothom per la seva proximitat i sentit de l’humor. A mi no, perquè ja el coneixia, però la veritat és que la conversa ha sigut fluïda i entretinguda.

 

Hem parlat molt dels personatges, especialment d’en Leo, de n’Higini o del mateix Tom, l’escriptor del qual només sabem el nom a l’última pàgina (gairebé a l’últim paràgraf, com aquell qui diu). Totes hem estat d’acord en què tenen molta fermesa com a personatges, que actuen segons la seva manera de ser i de pensar. D’en Leo, per exemple, hem dit que a estones sembla el més lúcid de la família i que, malgrat que diu pestes del seu pare i dels seus germans, no s’està de demanar-los ajuda quan els necessita. En això hem discutit bastant pel paper que juga en el final sorprenent en què acaba per apunyalar n’Isaac, que a algú fins i tot li ha semblat massa espectacular, però que s’adiu, precisament, amb la manera de ser d’en Leo, sempre inestable, maleable i imprevisible. També hem parlat de n’Higini, el típic home de negocis que sap tractar la gent, que és el cap de família, que ho domina tot i tothom.

 

Però de qui hem parlat abastament és de l’escriptor, del Tom, que se’ns presenta al principi com un desastre de persona i que de mica en mica va agafant personalitat i iniciativa. De fet, és potser aquest el motor de la història, perquè si no arriba a ser per ell, no hauria sortit a la llum molts dels fets que s’expliquen a la història. Per exemple, el cas d’en Bruc, aquest terrorista que arriba a Mallorca gràcies a la Dora i que s’instal·la a casa de la Coloma, amb qui acaba embolicant-se i deixant embarassada. La seva capacitat per posar el nas en allò que no el demanen de l’escriptor és inacabable.

 

En general, doncs, les opinions expressades han sigut positives pel que fa a la lectura de la novel·la que, tot i ser llarga com un dia sense pa, ha passat amb fluïdesa i tothom n’ha quedat bastant conforme. És una novel·la que t’enganxa des del principi però que per la qual no has de tenir pressa per llegir. Una bona lectura, sens dubte. Les clubaires han quedat contentes, però deixeu-me dir que en Melcior també. Segons m’ha explicat de camí cap al tren, s’ho ha passat molt bé i, és veritat, hem rigut una bona estona.

 

Acabem el curs, doncs, amb bon sabor de boca i amb l’esperança que el proper, en el qual arribarem als vint anys d’existència del club i a la lectura número 200, sigui ben fructífer i carregat de bones lectures. Bon estiu a totes.

 

Melcior Comes

Melcior Comes i Cladera, és un escriptor nascut a sa Pobla, Mallorca, el 1980 llicenciat en Dret i en Teoria de Literatura i Literatura comparada. Molts dels seus llibres han rebut premis com el Documenta, el Ciutat de Palma, el Josep Pla, el Sant Joan, el Serra d’Or i el Joan Crexells. De fet, amb la novel·la d’aquest mes, Sobre la terra impura, va ser finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Igual que el protagonista de la novel·la, col·labora amb diferents diaris com el Diari Ara, el Punt Avui, el setmanari Presència, el Diari de Balears i també en diferents programes de ràdio de Catalunya ràdio o La xarxa. A més a més, és professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i va ser el meu tutor durant tot un any precisament en aquesta escola en l’itinerari de novel·la. 

La seva bibliografia inclou els següents llibres:

2003 - L'aire i el món (Eliseu Climent, editor)

2005 - L'estupor que us espera (Editorial Empúries)

2007 - El llibre dels plaers immensos (Editorial Moll)

2008 - La batalla de Walter Stamm (Edicions Destino)

2010 - Viatge al centre de la Terra (Columna Edicions)

2014 - Hotel Indira (Edicions 62)

2018 - Sobre la terra impura (Editorial Proa)

2022 - Tots els mecanismes (Proa)

2023 - El dia de la balena

Sobre la terra impura

Hi ha qui assegura que Sobre la terra impura s’ha colat entre les obres més influents de la literatura catalana contemporània. Bé, no sé si és així, o si serà així més aviat, perquè això ens ho dirà el pas del temps, però sí que és veritat que aquesta obra és una senyora obra, un relat que retrata una societat, la mallorquina, que de fa temps ha entrat en una espiral autodestructora que no sabem encara com acabarà.

Melcior Comes, com a bon mallorquí que és, coneix què passa a l’illa i ho descriu d’una manera brillant a través de la història d’un escriptor desencantat amb la feina que es guanya la vida fent de periodista i que, en un cert moment, rep l’encàrrec d’escriure la biografia d’una actriu acabada de morir, la Dora Bonin, el fill de la qual era un bon amic d’infantesa del protagonista. Evidentment, l’escriptor és mallorquí i viu a Barcelona, com molts altres mallorquins i com el mateix Comes, i no torna a l’illa bàsicament perquè té un fill amb la seva ex-dona. El retorn a l’illa en motiu de l’enterrament de la famosa actriu, però, el fa tornar també al seu passat i a relacionar-se de nou amb el Leo.

I aquí, i durant cinc-centes pàgines més, anem descobrint de què està feta aquesta societat mallorquina que en pocs anys s’ha enriquit de manera espectacular, o almenys algunes famílies, i que moltes vegades no ho ha fet de manera gaire ortodoxa. Però tot això ja forma part de la trama. El que ens interessa de debò és com ho explicat l’autor, amb una prosa rica, amb un ritme trepidant que enganxa. És un llibre que no es pot deixar fàcilment, que et fa entrar en la història i que t’atrapa. I això sembla molt suat, molt fàcil de dir, però no ho és tant de fer. 

Jordi Romeu Carol