Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Homenatge a Catalunya de George Orwell
Tertúlia del 13 de
juny del 2025
Les integrants del club van manifestar que els havia sobtat
com retrata les milícies de voluntaris i el seu rol en els primers mesos de la
guerra, abans de ser absorbides per l’estructura molt més formalitzada de
l’Exèrcit popular. Si bé és cert que les milícies tenien una gran mancança de
recursos, en el llibre es veu com ofereixen un model d’organització no
jeràrquica i una alternativa a la fèrria disciplina militar. A les milícies
l’obediència no era cega i sovint, les ordres s’havien d’explicar i fins i tot
es podien debatre. Es va recalcar que Orwell no idealitza els obrers ni els
milicians, tot i l’evident adhesió a la seva causa.
«...més tard ens
adonarem que havíem estat en contacte amb una cosa insòlita i valuosa. Havíem
viscut en una comunitat on l’esperança era més normal que l’apatia o el
cinisme.»
Els interessos sovint
divergents dels diferents partits i sindicats que organitzaren les milícies els
trobem retratats al llibre amb tota la cruesa. Diverses intervencions van
lamentar aquesta divisió interna dins el front antifeixista, divisió que
finalment va esclatar en els fets de maig de 1937, que Orwell va viure des del
bell mig durant un permís a Barcelona. Aquest segon front, el front a la
rereguarda, és descrit en tota la seva virulència, paranoia i absurditat.
«No és fàcil de
descriure l’atmosfera de malson d’aquella època, l’especial inquietud creada
pels rumors que canviaven cada dia, pels diaris censurats i per la presència
constant d’homes armats.»
Hi ha moments, cap al final, que la novel·la pren un caire
gairebé de relat d’espionatge. Durant el debat vam comentar la doble vida que
alguns dels protagonistes han d’adoptar a causa de la repressió provocada per
la il·legalització del POUM. Les acusacions falses, el doble llenguatge i el
rol manipulador de la premsa van impressionar fortament Orwell, el qual va explorar
aquests temes en totes les seves obres posteriors.
Algunes integrants del club havien llegit el llibre durant
la transició i van destacar que aleshores era un obra de referència de la
lluita antifranquista, i que els debats entre estalinistes, trotskistes i
anarquistes encara cuejaven en aquell període altament polititzat.
George Orwell
L’autor
Pseudònim de l’assagista
i novel·lista anglès Eric Arthur Blair (Motihari, Bengala, 1903 — Londres,
1950). En desacord amb la política colonial britànica, dimití el seu càrrec de
funcionari i es dedicà a la literatura i al periodisme, on retratà amb claredat
i una prosa efectiva les realitats de la vida política i social del seu temps.
A les obres autobiogràfiques, com Down
and Out in Paris and London (1933), i Dies
a Birmània (1934) ja mostrava una actitud d’esquerra molt clara i donava
una informació desproveïda de sentimentalismes sobre les condicions de vida
dels marginats i oprimits.
Els seus ideals i la seva
actitud personal s’anaren reflectint al llarg de la seva obra. Així el 1936
participà com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola al costat del POUM
(Partit Obrer d'Unificació Marxista). Orwell explica aquesta experiència a Homenatge a Catalunya (1938), on palesa
les contradiccions entre les forces d’esquerra a la Barcelona d’aquell temps.
La seva obra més coneguda, Animal Farm
(1945, traduïda al català tant com La rebel·lió
dels animals com La granja dels
animals) és una al·legoria política on ataca la revolució que traeix els
qui lluitaren per ella. 1984 (1949)
és una de les novel·les diatòpiques més influents de la història. Hi reflecteix
els espantosos mecanismes de dominació d’un totalitarisme futur. En català
també s’han publicat reculls dels seus assajos com ara Per què escric (Edicions de 1984) i Llibres o cigarrets (Viena edicions).
Orwell viatjà a Catalunya
el desembre del 1936 amb l’objectiu de lluitar contra la insurrecció militar
que havia comportat l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i per tal de recollir
material per escriure un llibre sobre la guerra. A Barcelona s’enrolà a les
milícies del POUM i del gener a l’abril del 1937 lluità al front d’Aragó.
Participà en els fets de Maig del 1937 a Barcelona (provocats per les
diferències polítiques que enfrontaren les diferents organitzacions del bloc
antifeixista) i patí la repressió que s’abaté des d’aquella data contra els
militants del POUM per part d’organitzacions estalinistes, fins que pogué fugir
de Catalunya el juny del 1937. La seva experiència en aquest conflicte bèl·lic
fou determinant en tota la seva posterior producció literària. D’entrada, com a
resultat immediat de la seva experiència catalana, tot just arribà a Londres,
començà a escriure Homage to Catalonia
(1938), un dels seus llibres més coneguts.
Centrat en les vivències
del període bèl·lic i sense amagar les seves posicions polítiques i
ideològiques, Orwell descriu amb apassionament la Barcelona revolucionària de
començament de l’any 1937 amb una riquesa d’imatges que converteix el seu
testimoni en un dels més vius dels que s’escriviren en aquells moments. Orwell
hi retrata les noves formes d’organització de la societat basades en el poder
proletari i els canvis que suposaren en els costums i fins i tot en el
llenguatge. El seu testimoni és també molt viu a l’hora de detallar les
condicions en què es desenvolupava la guerra al front d’Aragó tant des del punt
de vista organitzatiu (la seva visió sobre el funcionament de les democràtiques
milícies) com militar (les llargues
pauses entre les operacions bèl·liques i les mancances de tota mena).
L’experiència catalana i
tot el seguit de temes que aquesta generà, com són la crítica contra la
pràctica del terror i la repressió, la defensa de la revolució, l’obsessió per
la veritat històrica, reaparegueren en tota la seva producció posterior.
«Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on
manava la classe obrera. Pràcticament tots els edificis importants havien estat
ocupats pels treballadors i apareixien decorats amb banderes vermelles o amb la
bandera vermella i negra dels anarquistes.»
Xavier Zambrano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada