Trobada dels clubs de lectura d'adults de la biblioteca per comentar la novel·la "Brots i escorça" de l'autora sadurninenca Júlia Gumà, guanyadora del Xè Premi Celler de Lletres. Dins el cicle Biblioteques amb DO.
Tertúlia gegant conduïda per Xavier Zambrano i Jordi Romeu, al celler de la Fassina, acompanyada del tast de l'ancestral La Pineda d'Heretat Can Serra, comentat per l'elaboradora Anna Santacana.
Gràcies a: Turisme de Sant Sadurní d'Anoia Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia Sílvia Romero Edicions Saldonar Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona Biblioteques. Generalitat de Catalunya.
Us prestentem el resum de la trobada de la mà dels dos conductors dels clubs de lectura:
Brots i escorça de Júlia Gumà Martí
Tertúlia del 10 d’octubre
de 2025
Reunits en sessió conjunta en el marc magnífic de La Fassina
de Can Guineu, els dos clubs de lectura de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya
vam parlar sobre la novel·la Brots i
escorça de Júlia Gumà, guanyadora
del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2024.
L’autora va començar la sessió parlant del procés
d’escriptura de la novel·la i de la inspiració que li va servir d’impuls
inicial. En primer lloc, el repte d’escriure per a un premi pot, segons el seu
parer, ser un factor motivador: hi ha un termini de lliurament concret. En el
seu cas, el procés d’escriptura va circumscriure’s a un període de, si fa no,
fa un any. En segon lloc, les bases del premi
també estipulen una vinculació amb el món vitivinícola, i per aquest
costat va sorgir l’espurna que va decantar cap on aniria la trama de la
novel·la breu. Es va inspirar en la carrera d’una amiga, l’Anna Santacana (que
també va assistir a la sessió), no solament per a narrar la peripècia vital de
la protagonista (una jove que es fa càrrec d’unes vinyes familiars i els dona
un nou impuls per mitjà de l’elaboració de vins i escumosos), sinó també com a
assessora en els detalls tècnics i el lèxic associat al món del vi. L’autora
també ens explicà que la pandèmia, per la limitació de moviments que va
comportar, la va fer ser més conscient de la bellesa del nostre paisatge. Així,
doncs, la novel·la també funciona com a carta d’amor a aquest territori i a tot
un sector.
Aquest itinerari vital de la protagonista vol ser
representatiu, segons ens va explicar l’autora, de tot un seguit de joves del
Penedès que han donat una nova volada a
terres i cellers familiars, i que s’han llançat a l’emprenedoria, aposta de difícil
comprensió per a les generacions anteriors (prou conscients de la duresa del
sector). L’autora destaca que aquestes noves generacions tenen una visió més
cooperativa de la relació amb els altres cellers, potser no tan competitiva com
en el passat. De fet, l’experiència que es narra a la novel·la del Viver de
Cellers és basada en un programa existent. L’autora també va destacar la
feminització creixent del sector.
En les intervencions de les lectores es va destacar que es
tracta d’una novel·la en què els diàlegs flueixen molt bé i són versemblants.
Es va valorar molt favorablement la problemàtica del relleu generacional que
planteja, com també el personatge de l’avi Esteve, dotat d’un gran sentit de
l’humor (amb frases genials com cada
sastre fa el seu nus) i d’una visió i manera de fer «a l’antiga» que en
alguns moments xoca amb les idees dels joves. També es va destacar com l’autora
transforma la tensió amorosa entre la Maria i en Pau en tensió narrativa: la
situació no resolta entre ells es va allargant fins al punt d’esclatar en una
escena molt cinematogràfica sota el sireni del Museu del Vi de Vilafranca del
Penedès. La barreja d’amistat i amor que ens presenta la novel·la contribueix a
la desubicació no solament territorial d’una narradora que ha passat uns quants
anys a l’estranger.
La sessió va concloure amb una explicació de l’Anna
Santacana del celler Heretat Can Serra sobre el projecte
impulsat per ella i el seu germà Joan. Ens va explicar algunes de les
principals dificultats que amb què es topa un projecte nou en el sector
vinícola, tant de caràcter burocràtic com obstacles tècnics en el procés
d’elaboració. També va destacar l’esperit cooperatiu dels nous cellers i com,
per exemple, es posen d’acord per tal de compartir despeses d’enviament o
expertesa tècnica. La sessió va concloure amb el tast d’un magnífic escumós ancestral
(produït amb una sola fermentació): Vinya la Pineda Ancestral d’Heretat Can
Serra.
Xavier Zambrano
L’autora
 |
| Júlia Gumà i Martí |
Nascuda a Sant Sadurní d’Anoia l’any 1998. És graduada en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona, té un màster d’edició i assessoria literària i actualment treballa com a responsable de premsa i comunicació en el sector editorial. Alumna dels cursos de creació literària impartits per Muriel Villanueva, també forma part de l’Associació Qwerty. Club d’escriptura.
Ha publicat la novel·la Brots
i escorça (2025) Xè Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres, els contes
infantils Sota el groc (2024) i Sota el vermell (2025) ambdós il·lustrats per l'artista sadurninenc Álvaro Torres i L’envelat (2022), una novel·la juvenil. Properament presenta el seu nou conte infantil La vaga dels camells (2025) il·lustrat per Anna Clariana.
L’obra
Una nova novel·la ambientada al Penedès, una nova novel·la
sobre el món del vi i el cava i un nou premi Celler de lletres que va omplint
el sarró de novel·listes penedesencs que el guanyen. Sempre és positiu que hi
hagi certàmens que premiïn autors i autores dels que no surten als mitjans de
comunicació perquè enriqueix la nostra literatura.
En tot cas, Brots i
escorça és una novel·la curta ambientada al Penedès i, per tant, en espais
que nosaltres coneixem. Això ens la fa més propera i ens enriqueix la lectura a
nosaltres que som d’aquí. Probablement, qui se la llegeixi i no conegui els
llocs, li serà indiferent, però com ja ens va passar amb anteriors premis
Celler de lletres, conèixer l’escenari ens agrada perquè ens sentim propers a
la història.
De fet, el paisatge
del Penedès és gairebé un personatge més de la trama, en aquest cas. És una
novel·la que parla sobretot del retorn a les arrels. La Maria vol fer allò que
ara molt joves estan intentant, repensar la feina dels seus avis pel que fa a
la producció de vi per modernitzar-la i actualitzar-la. Però aquestes ganes de
modernitzar la tradició xoquen amb la visió del seu avi i de la seva família
perquè, ves que ha de saber el jovent si no ha blegat mai l’esquena. Aquesta és
la trama principal de la història amanida amb trames d’amor, amb trames de
burocràcia, de dificultats tècniques i d’amistat. Tot plegat, en fa una
novel·la que entra fàcil i que ens fa conèixer aspectes de la producció
vitivinícola que segurament, malgrat ser d’aquí, desconeixem.
D’altra banda, pel que fa a l’estil, podríem dir que es
defineix per la dolçor que envolta la història. El to i el llenguatge fa que
tinguem davant una història d'atmosfera bonica i, malgrat que aquesta definició
podria semblar poc tècnica, és així. Aquesta bonior, aquest passar agradable,
aquesta dolçor fa de Brots i escorça una història que ve de gust llegir perquè
saps que no patiràs, que gaudiràs d’una història tranquil·la sense gaires
sobresalts, que és, al cap i a la fi, la vida que tots voldríem viure. No cal
tenir una vida de novel·la amb grans desgràcies i daltabaixos per a què sigui
interessant. Ja sabeu que qualsevol història pot ser interessant si la sabem
explicar ben explicada.
Jordi Romeu Carol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada