Crònica
del club de lectura Celler de Lletres – Una mare – Alejandro Palomas
13 de març de 2026
Més enllà
de l’anècdota, però, en el club de lectura vam comentar com la novel·la retrata
molt bé la família i els diferents personatges. Quan l’autor dibuixa la
família, ho fa mostrant com són realment: darrere de les màscares que tots
portem apareix la persona tal com és i com se sent. Aquest fet destaca per
damunt dels altres, però no podem obviar que la capacitat de l’autor per
generar situacions tenses entre els membres de la família és una manera
d’activar els secrets ocults de cadascú. Malgrat formar part de la mateixa
família, els personatges sovint es perceben com a desconeguts entre ells. I
això ho hem lligat amb les nostres pròpies famílies, els uns més i els altres
menys, és clar.
Un dels
aspectes que més va cridar l’atenció és la figura de la mare, que té dues
maneres de ser: una part més infantil i espontània i una altra de més seriosa i
profunda. Aquest contrast fa que sembli gairebé que hi hagi dues mares
diferents, però alhora mostra la seva capacitat d’adaptar-se a cada persona i
situació. I també es va comentar el personatge de l’Ingrid, que representa una
mena d’escapament o finestra a altres possibilitats de vida, amb idees com
marxar a Cuba o casar-se amb un cubà. Aquest personatge aporta aire fresc i
noves perspectives.
Malgrat
aquesta frivolitat que a vegades sembla que tingui la mare, es va destacar que
és un personatge profund que sap actuar quan és necessari. Especialment quan
veu que els seus fills arriben al límit, és capaç d’intervenir i fer el pas que
cal. Aquesta capacitat de reacció mostra la seva força i el seu paper central
dins la família i, segons les mateixes clubaires, és un instint que també elles
han percebut i que s’aprèn amb el temps.
En resum,
el desenvolupament de la trobada del club ha mostrat que “Una mare” ha
despertat en nosaltres interès i debat, i això sempre és positiu.
(Barcelona,
1967) és un escriptor, poeta i traductor que escriu principalment en castellà.
Va estudiar Filologia Anglesa i poesia, i durant anys va treballar en el món
editorial com a traductor, fet que ha marcat molt el seu estil: proper, molt oral
i centrat en l’emoció dels personatges.
El gran
reconeixement li arriba amb Un fill, guanyadora del Premi
Nadal 2016, que consolida la seva trajectòria i l’apropa a un públic molt ampli.
Bibliografia
més important
– Una
mare (2014)
– Un fill (2015, Premi Nadal)
– Un amor (2018)
– El temps que ens uneix (2020)
– Això no es diu (2022)
Una mare
Arribem a
la lectura número 25 des de que us acompanyo en el viatge del Celler de lletres
amb una novel·la que entra sense que te n’adonis, amb aparent senzillesa, però
que acaba tocant fibres molt profundes. La història gira al voltant de
l’Amàlia, una mare ja gran, excèntrica, tendra i inoblidable, que afronta un
moment clau de la seva vida i de la de la seva família. El llibre es llegeix
amb facilitat, gairebé com si algú t’estigués parlant a cau d’orella.
Un de les
troballes de la novel·la és la veu narrativa: tot passa pel filtre d’una mirada
plena d’afecte, d’humor i també de fragilitat. Palomas combina moments molt
quotidians amb reflexions profundes sobre la maternitat, l’envelliment, la por
a quedar-se sola i les ferides familiars que mai no acaben de tancar-se. Sovint
fa somriure, però també convida a aturar-se i pensar.
És un
llibre que parla molt de les relacions familiars, del que es diu i del que no
s’arriba a dir mai. L’Amalia és d’aquells personatges que desperten opinions
diverses: hi ha qui s’hi identifica, qui s’hi enfada i qui la troba
entranyable, però costa que deixi indiferent.
Una mare
és una novel·la propera, emotiva i humana, que no necessita grans girs ni
dramatismes per arribar al lector. Una mica diferent, doncs, de l’últim llibre
que hem llegit, El jardí oblidat, de la Kate Morton. Està bé que tinguem
aquests contrastos per aprendre a reconèixer els diferents generes i maneres
d’entendre la literatura.
Jordi
Romeu Carol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada