Setena trobada Club Lectura Infantil, dimecres 4 de març del 2026: Llegir és un viatge... al fons del bosc

 

Llegir és un viatge... al fons del bosc

Ronia. La filla del bandoler d’Astrid Lindgren

Il·lustracions de Katsuya Kondo

Títol original: Ronja Rövardotter.

Traducció del suec de Ulla Ljungström, Esther Rubio i Anna Duesa

Editorial Kókinos. Madrid, novembre de 2025

El proppassat dimecres, 4 de febrer, els «Investigadors secrets» ens vam reunir, puntualment, a l’aula multimèdia. Damunt la taula hi havia exposats una vintena de títols d’Astrid Lindgren, l’autora per a infants més llegida del món i traduïda a més de 111 idiomes. Afortunadament en català, primer gràcies a l’editorial Joventud i, ara, gràcies a Kókinos, podem gaudir de gairebé tots els seus protagonistes: la Pippi Lanstrumg, l’Emil, la Lotta, en Karlsson, el superdetectiu Blomkvist, els germans Cor deLleó o la Ronia, entre d’altres.

Per començar, teníem un repte important: acabar a l’hora. Ens passa que parlem pels descosits i, sovint, el club s’allarga més del compte. Però tranquils, ho resoldrem, una alerta del mòbil ens avisarà a temps, tot i que quedi alguna cosa per dir.

Tot seguit, vam comentar els títols exposats, quins n’havíem llegit, quins coneixíem o en teníem referència i quines pel·lícules o sèries havíem vist. També vam remarcar que Astrid Lindgren, a part d’escriptora, havia estat una dona compromesa i lluitadora contra les injustícies, contra la violència infantil i contra el maltractament animal.

Per corroborar aquest fet, vam llegir unes línies impactants del discurs d'acceptació del Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys, l’any 1979, titulat Violència, mai! Aquesta lectura va desencadenar un seguit d’exemples de càstigs infantils que pares o avis havien patit quan eren petits. I de les vivències reals, vam passar a les de ficció, les de la Ronia. La filla del bandoler.

Aquí, el repte va ser majúscul: no podíem parlar de la novel·la tranquil·lament perquè algunes lectores no l’havien acabat, hi estaven molt enganxades i ens demanaven que no els xaféssim la guitarra desvetllant esdeveniments. I, és clar, els altres, ens havíem de mossegar la llengua cada dos per tres. Consti que el desa­fiament va valdre la pena perquè més d’una i de dues van renovar el préstec.

Amb el llibre a la mà, vam repassar les il·lustracions de Katsuya Kondo, que van agradar moltíssim perquè evoquen amb rigor l’exuberància de la natura nòrdica, boscos, muntanyes i rius gairebé salten de la pàgina. A més, tots els personatges queden ben retratats, en el doble sentit de l’expressió, per exemple en Mattis, no sembla el mateix a la pàgina 14 mostrant la nounada als companys bandolers que, a la pàgina 15, sol amb la bebè en braços. Renoi quin contrast!

Llavors vam explorar, fins on va ser possible, els forts lligams que s’estableixen entre els personatges i com evolucionen dins del relat: el vincle de la Ronia i en Mattis, el seu pare, és d’amor i d’ odi, i estan a la que salta pàgina sí, pàgina també. Això contrasta amb la serenor de la Lovis, la seva mare, que sempre posa pau entre pare i filla. L’amistat i germanor entre la Ronia i en Birk, també és molt variable, s’enfaden, es necessiten, s’ajuden i s’estimen. Vam ressaltar que només tenen 11 anys i molt més sentit comú que els seus progenitors. I això va sorgir perquè són ells qui ens fan adonar que la rivalitat entre els Mattis i els Borka és una “estupidesa”, que no té cap sentit i que amb lluites i violència no es resoldrà mai, que cal parlar-ne i pactar.

Vam investigar la Ronia amb detall, vam recalcar com normalitza la violència del seu pare, com n’està d’acostumada als seus atacs d’ira, com l’idealitza fins el dia que sap que és lladre, com es que “agafa les coses dels altres sense demanar permís”..., llavors el canvi és dràstic, ella s’hi enfronta sense mica de por, li qüestiona quin sentit té la rivalitat amb els Borka, el provoca evidenciant-li la superioritat dels rivals i quan veu que el seu propi pare es capaç de posar el perill en Birk; la Ronia és capaç de saltar l’Esquerda de l’Infern i passar-se a l’altre bàndol.

Al relat hi ha altres situacions límit que vam haver d’esquivar, però vam convenir que eren tota una experiència de vida i de lectura, perquè ens havien fet sentir en perill des del sofà de casa.

També vam dedicar una estona als ésser màgics que viuen als boscos nòrdics, que l’autora ens regala des de la primera pàgina: harpies salvatges i cruels, nans grisos, gnoms culgrossos, éssers de l’inframon i trols de les tenebres. I vam apuntar altres mitologies que ens agraden i vam anomenar la grega i la romana, la d’Egipte i alguna altra.

Els darrers minuts, vam presentar la propera lectura: El hombre con el pelo revuelto de Daniel Nesquens, amb il·lustracions d’Emilio Urberuaga i novel·la guanyadora del VII Premio Anaya de Literatura Infantil y Juvenil, 2010.

Quan va sonar l’alarma del mòbil, teníem la feina enllestida i si alguna cosa important va quedar per dir... al proper club la tractarem. Bona lectura!!!