Brañaganda, de David Monteagudo

Club de lectura Biblioteca Ramon Bosch de Noya

L’autor
Escriptor gallec resident a Catalunya, neix a Viveiro (Lugo) el 1962. Treballador d’una fàbrica de cartrons del Penedès i aliè als ambients literaris del moment, hom considera que la seva vocació literària és relativament tardana tot basant-se en la data de publicació de la primera novel•la, quan l’autor ja té els quaranta anys.

Aquesta, publicada el 2009 sota el títol de Fin es converteix de seguida en un autèntic èxit de públic i rep una acollida excel•lent per part de la crítica, que remarca la seva increïble qualitat literària alhora que valora en especial la mescla de gèneres que realitza (novel•la de terror, novel•la apocalíptica...). A finals de 2011 s’inicia la gravació d’una adaptació cinematogràfica basada en la novel•la.

Amb tot, cal assenyalar que Fin no és en realitat la primera novel•la que escriu, sinó la primera novel•la que és editada. Posteriorment, però, i gràcies a aquest èxit, també ha publicat Marcos Montes (2010) i Brañaganda (2011). També aquest any 2011 l’autor rep el Premi Mandarache, atorgat per l’Ajuntament de Cartagena, per la seva novel·la Fin.

L’obra
Ambientada en l’època de la postguerra espanyola i situada en una petita aldea de l’interior de Galícia, Brañaganda, tercera novel•la publicada de David Monteagudo, presenta de nou algun dels referents ara ja habituals de l’univers literari d’aquest autor. La història ens ve explicada per la veu adulta d’un home que recorda la seva infantesa. És així com coneixem Orlando, aquest narrador omniscient, quan encara és tot just un adolescent i viu a Brañaganda amb els seus pares: Enrique, un pintor de notables qualitats, i Marta, la mestra de l’escola. I també és així com ens endinsarem a poc a poc, per una banda, en la personalitat del pare, un home d’aparença assossegada i actitud reflexiva que l’Orlando-nen anirà descobrint i, en ocasions, desvetllant-nos, tot mostrant un perfil diferent. Per altra banda viurem en primera línia els diversos assassinats que tindran lloc per aquesta època a causa, suposadament, dels atacs de l’home-llop.

Com hem dit, trobem algun dels referents habituals d’aquest autor, i la introducció de l’element màgic o llegendari, la inclusió de la figura de l’home-llop, n’és un d’ells. Però coneixent ja la trajectòria literària de David Monteagudo podem deixar-nos dur per la fantasia i caminar per una història truculenta d’homes-llop, o cercar l’altre element de la metàfora i valorar-ne el significat. Si l’home-llop simbolitza el mal, i Enrique, el pare del narrador, prova de fer entendre als seus veïns que els homes-llop no existeixen i que qualsevol d’ells pot ser l’autor dels crims, potser cal plantejar-nos què pretén donar a entendre l’autor. Potser que el mal pot aparèixer en qualsevol moment? Potser que el mal és dins nostre?

Per respondre’ns caldrà llegir la novel•la amb atenció i, tot amarant-nos de la ficció màgica de la seva història, extreure’n el missatge i les idees més enllà de l’argument.


Tertúlia del divendres 15 de juny de 2012
Podríem dir que la trobada de l’últim divendres de curs va començar de forma un tant atípica, cosa que no vol dir que no resultés interessant. Calia coordinar la “Trobada de clubs de lectura” del proper divendres 22 de juny, i un dels temes a decidir era la persona que representarà el nostre Club. Vam considerar que, a causa del poc temps que l’actual conductora, Sílvia Romero, és entre nosaltres, potser fóra bo que un/a clubaire dugués a terme aquesta tasca. I així va ser com la tertuliana Rosa Maria Prat va ser nomenada per encarregar-se de representar el club de lectura de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya. A més, ella serà qui, tot aprofitant aquesta trobada, farà públic i oficial el nom seleccionat per al Club de Lectura a partir d’ara: el nom és....CELLER DE LLETRES.

Després vam comentar molt breument els diversos llibres que s’havien llegit mentre no disposàvem de l’exemplar de Brañaganda. Es tractava d’unes lectures voluntàries relacionades d’una o altra manera amb la temàtica de l’home llop. Aquestes eren: Flor de santidad, de Ramon del Valle-Inclán; L’home llop, de Boris Vian; La crida del bosc, de Jack London; i El llop estepari, de Hermann Hesse. D’aquests quatre llibres hom va coincidir a considerar que el primer, Flor de santidad, podria ser una lectura interessant de cara al proper curs.

I per fi va arribar el torn de Brañaganda, de David Monteagudo.

Val a dir que el nostre club de lectura ha tingut l’oportunitat de llegir-se totes les obres d’aquest escriptor publicades fins al moment, per la qual cosa el recurs de la comparació entre l’una i l’altra era inevitable. I en aquest sentit gairebé tothom va coincidir a considerar que es percebia un estil molt més treballat, una forma de fer literatura molt més elaborada i fluïda.

També es va apuntar el fet que el final, com sol passar en les novel•les de David Monteagudo, és molt obert. Per a alguns excessivament obert. I es va remarcar com a tret comú l’element màgic, aquest aspecte fantàstic de l’imaginari que ens fa moure’ns, a nosaltres els lectors, en un terreny força ambigu en què no acabes d’inclinar-te cap a la versió ficcionada de la vida real o bé cap a la versió fantàstica.

Com era d’esperar el personatge de l’home llop va ser a bastament comentat, però per unanimitat es va considerar que no tenia importància en tant que criatura sorgida de la superstició d’un poble, sinó com a detonant d’uns fets concrets i d’una metàfora de la maldat humana.

És, en definitiva, la novel·la de David Monteagudo que ha agradat més als diversos membres del club de lectura, i se n’ha destacat com a punt molt positiu la impressionant descripció dels paisatges i la natura mitjançant una evocació que en ocasions frega la poesia. Per contra, com a aspecte negatiu s’ha remarcat un final precipitat, que fa caure la història quan es troba en el seu punt àlgid.

I ara... a esperar el divendres 22 de juny per poder gaudir de la companyia de l’escriptor David Monteagudo!

Altres dades
•    Entrevista a David Monteagudo (diari El Progreso): http://elprogreso.galiciae.com/nova/43702.html
•    David Monteagudo a l’editorial Acantilado: http://www.acantilado.es/autores/David%20-Monteagudo-1198.htm
•    Ressenya sobre Brañaganda (per Juan Serrano Cazorla): http://www.juanserranocazorla.com/2011/10/29/rese%C3%B1a-de-bra%C3%B1aganda/
•    Entrevista a David Monteagudo sobre Fin (youtube):  http://www.youtube.com/watch?v=BylZsT-2IpM


Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl/