Lliurament de premis de la Primera Edició del Concurs de Microrelats

Robert Cardús fent el lliurament del premi a Dolors Domínguez

Dolors Domínguez ha estat la guanyadora de la primera edició del Concurs de Microrelats, organitzat per la biblioteca i Som Sant Sadurní amb el lema "Nadal a Sant Sadurní". L'objectiu del concurs és fomentar la creació literària i la lectura així com complementar l'oferta comercial de la vila amb actes culturals dins el marc de "Les quatres estacions del cava", organitzades per Som Sant Sadurní amb la col·laboració del Patronat de turisme. La guanyadora del concurs es va emportar un val de compra de llibres per valor de 50 euros a gastar als establiments adherits a Som Sant Sadurní.

Els participants, que es van emportar un obsequi, van ser els següents: Dolors Domínguez, Lourdes Vergés, Ruth Araujo, Jorge Martín (amb dos treballs), Natàlia Colet, Eva Solís i Berta Ribé.

A l'acte hi van participar: la regidora de cultura i juventut, Montse Medall; el president i la gerent de Som Sant Sadurní, Robert Cardús i Susanna Duaso; Glòria Bricollé com a directora de la biblioteca; José Bermúdez com a representant del jurat i membre de l'associació Tast de paraules.  

El públic va poder assistir a la lectura dels treballs de tots els participants al concurs. Aquí sota reproduïm el microrelat guanyador: 

TORNANT A ESTIMAR EL NADAL

SR. FUMERA

Havia arribat el dia, feia anys que pensava quan em desfaria de tot allò.

Era un sentiment de por ,odi i enveja.

Cansat de la parafernàlia  no tenia sortida, l'epidèmia mundial del Nadal

s'estenia i jo no hi podia fer res.

Les cames em tremolaven, feia fred, una suor freda em recorria l'esquena, no

era fred i n'era conscient.

Els ulls s'ennuvolaven dissimulant aquella barreja de sentiments, havia de ser

fort, volia ser fort, per mi i per ella.

Em sentia aprop, m'envoltava de somnis i il•lusions descontrolades, plena

eufòria i els meus ulls trobaven els seus i em feien fort.

La plaça era un goig, la mateixa on recollíem els confits per barris, la balconada

on veiem la reina del cava, la plaça on la fil.loxera i els diables omplien de llum i

color, aquell dia era diferent.

Esperàvem, la Carla volia el blanc, gaire bé tocàvem, veia el seu tro, i a ell

somrient i tendre.

La Carla tenia por com jo, barrejant una alegria desmesurada plena

d'innocència, estava segura perquè jo hi era, i el mateix em passava a mi.

Va seure sobre d'ell, li va entregar la carta explicant tot i més, em vaig quedar

perplex, la Carla era feliç i em vaig adonar que jo també, aquell dia vaig tornar

a ser un nen, i això em va fer gran.

DOLORS DOMINGUEZ OLLER