12 d’abril 2016

Tertúlia del club de lectura sobre "Stoner", de John Williams

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Tertúlia de divendres 8 d’abril de 2016
A les sessions del club de lectura Celler de lletres sempre fem, per començar la trobada, una primera ronda d’opinions breus i concises que ens serveixen per prendre el pols a la lectura efectuada. Però en aquesta darrera tertúlia, ja des d’un bon inici, el torn participatiu ha resultat una mica caòtic perquè Stoner ha apassionat i tothom necessitava dir-hi la seva. A aquest preàmbul em cal afegir que, si bé és cert que en general els resums de la nostres trobades mai no poden arribar a reflectir la intensitat i la riquesa del debat, hi ha ocasions en què aquesta mancança es fa més palesa. I aquest és el cas de la novel·la de John Williams.

Des d’un plantejament estilístic s’ha lloat l’habilitat de l’autor per regalar-nos una narració d’aparença senzilla i aconseguir, per contra, que la seva lectura ens sedueixi. Aquesta aparent simplicitat estilística va íntimament lligada amb la història que se’ns mostra: una vida com qualsevol altra. Per tant, una biografia, la del protagonista, William Stoner, sense oscil·lacions dignes de ser esmentades perquè són els daltabaixos que podem percebre en moltes altres vides. Hi trobarem treball constant, un matrimoni malmès, lluites i enveges professionals, amor pur... Tot plegat aspectes i temàtiques habituals en literatura, però John Williams assoleix amb escreix captar la nostra atenció i mantenir-nos atents i intrigats vers la història narrada.

Encara en aquest pla formal s’ha valorat positivament la concisió lèxica i una adient expressivitat, així com la bellesa de les descripcions (tant d’espais com
de personatges) que, en més d’una ocasió, voregen la poesia. I també, molt especialment, els diàlegs, dels quals hem destacat, sobretot, els que manté Stoner amb els seus col·legues de la universitat: Lomax i Walker.

Quant a la història que descobrim entre les pàgines del llibre, cal dir que el protagonista ha calat amb tal pregonesa que semblava que es trobés assegut entre nosaltres. D’ell, de Stoner, s’han comentat gairebé tots i cadascun dels seus moments vivencials i s’ha creat empatia vers la seva felicitat i el seu dolor, la seva intel·lectualitat i les seves mancances emotives, l’ànsia de saber i el desconeixement del món, l’amor per la literatura i la incapacitat (en un inici) de transmetre aquesta passió... Stoner és, com tantes altres persones (o personatges), dual, i aquesta dualitat, aquesta complexitat, és just el que ens l’apropa més.

També, per descomptat, han merescut comentaris els seus amics de la universitat (David i Gordon); els esmentats col·legues Walker i Lomax; la companya a la feina i al cor, Katherine Driscoll; la filla, Grace; els pares, sempre lligats a la terra (s’ha remarcat l’emotivitat del passatge on es descriu la seva mort); i sobretot la seva dona, Edith. De fet ha estat Edith qui ha ocupat una bona estona de la nostra tertúlia, ja que ens ha semblat un personatge un tant contradictori. Les oscil·lacions anímiques que viu han estat valorades de malaltisses (una clubaire ha apuntat la possibilitat d’un trastorn bipolar), i també s’ha considerat que, en aquest personatge, hi manca alguna referència que ens ajudi a comprendre’l. O millor dit: a comprendre les seves actuacions.

Ja que he parlat de l’emotivitat d’un passatge en concret, em caldria afegir un altre passatge que tothom ha aplaudit per la profunditat de sensacions que transmet i per la bellesa descriptiva: les darreres pàgines del llibre, les que clouen la novel·la.

I malgrat que no he aconseguit esprémer tota la dialèctica de què vam gaudir al llarg de la nostra trobada de Celler de lletres, toca anar tancant el resum. I per posar el punt i final només esmentar que, davant d’una pregunta que ens fèiem en el club, sobre si la vida de Stoner ha estat una existència grisa o, pel contrari, ben plena... recomanar a tothom que llegeixi la novel·la.

L’autor
Escriptor estatunidenc (1922-1994), ja de ben jove va demostrar el seu talent vers l’escriptura i la interpretació. Malgrat això va deixar els estudis en acabar el primer curs universitari i va entrar a col·laborar en diverses publicacions i emissores de ràdio, fins que el 1942 es va allistar a l’exèrcit de l’aire. Durant els dos anys i mig que va passar com a sergent a l’Índia i Birmània va aprofitar per escriure un esborrany del que seria la seva primera novel·la: Nothing But the Night.

De nou a casa va aconseguir-ne la publicació (1948) i es va matricular a la Universitat de Denver, on es va llicenciar, va obtenir un títol de postgrau, i on va tornar, anys més tard, com a professor. Aquest va ser el punt de partida d’una gran activitat cultural, tant en el terreny de la docència com de l’escriptura.

Es va convertir en l’editor de la revista literària de la universitat, va crear un programa d’escriptura creativa universitària i va formar part de l’equip docent fins a la jubilació (1985). Durant aquest temps va publicar dos llibres de poemes (The broken Landscape i The Necessary Lie) i tres novel·les: Butcher’s Crossing (1960), Stoner (1965), i August (1973, guanyadora del National Book Award d’aquell mateix any).

Després de jubilar-se es va traslladar amb la seva dona a Arkansas, i amb la seva mort va deixar una cinquena novel·la inacabada (The Sleep Of Reason). En morir i com a reconeixement a la tasca efectuada, el seus col·legues van donar en memòria seva un manuscrit medieval a la biblioteca de la Universitat.

L’obra
Stoner, publicada per primer cop el 1965, ha estat una novel·la justificadament venerada per la crítica americana (i internacional). Però en el cas de la crítica americana cal valorar que, en la història que ens mostra aquesta obra, s’hi reflecteixen moltes de les inquietuds de l’anomenada “Generació perduda”. I com a exemple podríem esmentar la densa malenconia que impregna Stoner, un tret paradigmàtic d’aquest grup d’escriptors a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la posterior crisi econòmica del 29, i la promulgació de la llei seca.

La novel·la ens explica la vida de William Stoner, fill de grangers que, per decisió paterna, el 1910 s’inscriu a la Universitat de Missouri per estudiar a l’Escola d’Agricultura i així poder aplicar el que aprengui, en el futur, a la granja. Però Stoner haurà de cursar, també, Literatura anglesa, assignatura que d’entrada porta amb problemes fins al dia en què s’enfronta a un sonet de Shakespeare. Aquest serà el detonant del seu interès creixent per la literatura i, sota la tutela del professor Archer Sloaner, s’hi anirà endinsant i modificarà els plans d’estudi, de manera que anys més tard rebrà el títol de Doctor en Filosofia i començarà a exercir com a professor.

Entremig veurem passar l’esclat i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, les repercussions en el món universitari, la Segona Guerra Mundial i de nou la influència que exerceix en el microcosmos de la universitat. A nivell personal Stoner coneixerà una noia amb qui, un cop convertida en la seva esposa, viurà el fracàs del matrimoni. Però també l’acompanyarem en el seu amor per la filla, la posterior troballa de l’amor pur que creia ja inexistent, l’amistat amb alguns companys i, per contra, l’animadversió d’altres col·legues.

Èxits i fracassos, somnis i desil·lusions, la vida sencera de Stoner passarà per davant els nostres ulls pàgina rere pàgina. L’autor, John Williams, ho fa amb un estil directe i aparentment senzill, dotat de passatges de gran bellesa descriptiva i d’escenes emotivament corprenedores. I en arribar al final de la vida de Stoner nosaltres, els lectors, podem preguntar-nos si ha estat una existència grisa o, pel contrari, ben plena.

Altres dades
·    John Williams a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/John_Edward_Williams
Recull d’articles sobre “Stoner”: https://issuu.com/bibvic/docs/stoner
Comentari de Gemma Lienas (youtube): https://youtu.be/1bL4649p0so

Sílvia Romero