Al club de lectura Celler de Lletres comentem "La ràbia" de Lolita Bosch

Club de lectura CELLER DE LLETRES

La ràbia de Lolita Bosch

Tertúlia del 14 de febrer de 2025

Vet aquí un llibre que ens ha aportat una bona estona de debat intens. No sabem ben bé com definir La ràbia perquè és entre un assaig, unes memòries i una crítica ferotge contra el sistema educatiu de casa nostra. Una crítica perquè la Lolita Bosch deixa molt en entredit el sistema per com va patir ella mateixa el bulling en la seva època d’institut. Per tant, sí, també són unes memòries perquè ens explica la seva vida i alhora un assaig perquè posa en evidència fets que han ocorregut i que estan passant en les nostres escoles i instituts.

El cas és que al nostre club de lectura hi ha un percentatge bastant alt de mestres i professores jubilades que han pogut aportar la seva visió del problema i de com ho havien viscut quan exercien. Però també hem pogut sentir veus d’algú que ho ha viscut a través de familiars o coneguts. Això ens fa veure més d’una cara del fenomen. El debat és intens, els arguments semblen sòlids, però l’experiència dels professionals presents és bastant distant de la visió de la Lolita. Pel que sembla, no es coneixen casos tant flagrants com els que descriu. Els protocols, o els no protocols, no són sempre efectius, és clar, i segur que casos n’hi ha hagut, però de cap de les maneres es considera que hagin passat coses tan greus. De fet, hi ha qui no s’acaba de creure tot el que es diu al llibre, es posa en dubte algunes de les afirmacions i algunes de les experiències que es descriuen per massa exagerades o tretes de context. Hi pot haver mestres així, com els que apareixen en el llibre de la Lolita? Potser sí, però ningú n’ha conegut cap. Les mestres del grup tenen experiències diverses, però en general no s’han viscut situacions com les del llibre.

I aquí entrem en debat sobre l’actuació dels mestres en una escola. Fins i tot algú que ha tingut alguna experiència personal en algun tipus de bulling. De fet, algú explica que sí que hi havia mestres que ho feien passar malament als alumnes els pares dels quals no podien pagar o que s’endarrerien en la quota de l’escola si era de pagament. I quantes vegades passen coses semblants i la gent mira cap a una altra banda? En realitat, potser és això el que més denuncia la Lolita Bosch. Que tothom ho vegi i que ningú faci res per aturar-ho. Quin és l’objectiu del llibre? Potser precisament despertar la consciència dels que ho veuen però no fan res.

En general, doncs, el llibre ha agradat no tant perquè sigui plaent llegir-lo sinó perquè fa pensar. Tot i així, s’ha trobat a faltar que doni alguna solució o proposta de solució. Els protocols ja existeixen, però potser no funcionen prou bé i, per tant, alguna cosa encara ha de canviar.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970)

La Lolita Bosch té una dilatada obra literària en català i en castellà i que ha estat traduïda a altres llengües. La seva bibliografia inclou llibres per a adults, però també per a joves i infants, teatre i fins i tot assaig. Va viure durant deu anys a Mèxic on va fer un postgrau en lletres que complementava la carrera de Filosofia cursada a la Universitat de Barcelona. Segons la seva web, ha publicat més de 90 llibres al llarg de la seva carrera.

Algunes de les seves obres de narrativa són:

• Això que veus és un rostre (Curbet Edicions, 2005 –Premi Òmnium Cultural d'Experimentació Literària)
• Tres historias europeas (Caballo de Troya, 2005)
• La persona que fuimos (Mondadori, 2006) / Qui vam ser (Empúries, 2006 –Premio Talento FNAC)
• Insólita ilusión, insólita certeza (Mondadori, 2007) / Insòlit somni, insòlita veritat (Empúries, 2007)
• Hecho en México (Mondadori, 2007)
• Una: la historia de Piiter y Py (Almadía, 2008).
• Campos de amapola antes de esto (Océano, 2013) / Camps abans de tot això (Empúries, 2011 - Premi Octavi Pallissa de Creació Literària 2010)
• La ràbia (Amsterdam, 2016)
• La veritat no està escrita. Una novel·la de Barcelona (La Campana, 2023)

El fet de viure a Mèxic li va proporcionar un nou país que es va fer seu però del qual viu exiliada a causa de les amenaces que va rebre per part del narcotràfic i sobre el qual ha parlat en alguns dels seus llibres. Actualment, treballa sobretot en projectes de difusió com el Campus Lolita amb el qual dirigeix un grup de persones, segons diu ella mateixa, amb inquietuds literàries molt arrelades. En podeu trobar més informació a la seva web www.lolitabosch.com.

La ràbia

 Amsterdam, 2015

Aquest és un llibre que pot provocar dues reaccions ben diferents. Una, fer-te encendre per la injustícia del fenomen del bullying. O dues: fer-te avergonyir per haver-te’n convertit en còmplice en alguna ocasió. La Lolita Bosch ens parla d’un fet habitual a les nostres escoles, que sempre hi ha sigut i que, encara ara, ha estat acceptat per bona part de la societat malgrat saber que és injust. La ràbia ens parla de l’assetjament escolar, del Bullying. Sí, un fenomen, malauradament, molt actual.

L’escriptora plasma, en aquest llibre, els sentiments els adolescents que pateixen, gairebé sempre en silenci, les agressions físiques i verbals dels seus companys de classe. Ho fa des de l’experiència personal. Perquè segons ens explica, ella també ho va patir sent adolescent.

La novel·la ens impacte per molts aspectes, però sobretot per la proximitat amb la que la Lolita Bosch explica la seva experiència i la dels adolescents dels quals parla. De fet, ens explica la seva història paral·lelament a algunes de la d’altres adolescents que encara actualment ho estant patint. Aquesta proximitat ens fa sentir els sentiments de ràbia, d’impotència, de soledat dels qui pateixen en silenci.

La ràbia és una mena de crit d’auxili a tots els adults i adolescents que no entenem aquesta part fosca i amagada de la nostra societat. És una crida a deixar de convertir les víctimes en culpables i adonar-nos que només un canvi en la mentalitat del què és el bullying serà capaç d’aturar-lo.

 Jordi Romeu Carol

Al club de lectura Segona Fermentació comentem "El bell estiu" de Cesare Pavese

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

El bell estiu de Cesare Pavese

Tertúlia del 14 de febrer de 2025

La sessió del club de lectura del mes de febrer va ser dedicada a "El bell estiu" de Cesare Pavese, i va començar amb la lectura del seu poema més conegut: “Vindrà la mort i tindrà els teus ulls”. Les participants van coincidir a destacar que El bell estiu és una  novel·la iniciàtica que  mostra la titil·lació, ingenuïtat i força abassegadora dels primers amors. Es va remarcar com l'obra reflecteix el masclisme imperant a la Itàlia de l'època, amb homes incapaços de fer-se un sopar i dones que han d'estar constantment a la defensiva davant els homes.

«Si no fóssim dones, tindríem un cotxe i aquesta hora seríem als llacs i ens hi banyaríem»

Pel que fa a l'estil, hi va haver consens en afirmar que la prosa de Pavese és senzilla, amb frases curtes . No obstant això, diverses membres del club van expressar certa confusió davant el desenvolupament narratiu. Es va assenyalar que els diàlegs sovint semblen inconnexos, ja que els personatges responen sense una relació directa amb el que se'ls ha preguntat. Es va afirmar que en la novel·la s'intueix més que no s'explica, observació que ens va portar a parlar de la "teoria de l'iceberg" de Hemingway (recordem que Pavese fou traductor i admirador dels escriptors nord-americans).

Un altre aspecte sobre el  qual vam  debatre llargament va ser la manera com la novel·la reflecteix les inseguretats de l'adolescència. La gelosia es va identificar com un element clau. Hi ha un teixit de gelosies encreuades entre els personatges (tots senten gelosia de tots) que en certa manera és un mirall de  la dinàmica de mirades encruades entre pintor, model i observador.

També es va analitzar el paper de l'extracció social dels personatges, que pertanyen a la classe treballadora  i es dediquen a fer de modistes, treballar a fàbriques, fer de mecànics o pintors (professió que introdueix un element bohemi en la narració). Aquesta extracció social dels personatges va provocar un debat interessant sobre si els personatges són feliços o bé se senten desgraciats. Hi va haver divisió d'opinions sobre aquest punt. Algunes integrants subratllaven factors com les condicions de vida (“cinc en dues habitacions”), els desencisos amorosos, les renyines entre amigues o la malaltia. D'altres recalcaven més aviat l'energia esclatant , el sentiment de descoberta i les il·lusions barrejades amb ingenuïtat de l'adolescència.

«s’havia plantat i havia començat a plorar perquè dormir era una estupidesa i robava temps a l’alegria.»

Un element que es va subratllar com a estructural en la novel·la va ser el cicle estacional estiu-hivern-estiu. Es va interpretar el final de la història com una porta oberta a un renaixement de les il·lusions després d'un hivern cru, tant en termes climàtics com emocionals.

Finalment, es va destacar el paper simbòlic dels colors en la narració. Diversos personatges hi fan al·lusió o basteixen teories al voltant dels colors. La dualitat carbonet/pintura a color és potser també la dualitat entre desengany i il·lusió?

«Amb la primera claror es va lamentar que ja fos hivern, i que no es poguessin veure els bells colors del cel. Qui sap si el Guido hi pensava, ell que deia que els colors ho eren tot.»

La sessió va concloure amb l'audició de la primera pàgina de la novel·la narrada per Carla López en un audiollibre.

Cesare Pavese

L’autor

Autor italià (1908-1950). La seva primera obra fou una col·lecció de versos: Lavorare stanca (1936), publicada després de la seva detenció pel govern feixista de Mussolini.  Influït pels novel·listes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol sense mai sortir, però, del seu món interior turmentat.

D’aquí el seu interès per la solidesa moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, no sempre assolides, de tal manera que, acabada la lectura, més que els personatges o les anècdotes, resten en l’ànim del lector estats d’ànim, impressions i moments lírics.

El llibre que el donà a conèixer fou Paesi tuoi (1941). El 1935 havia començat la meditació sobre el seu treball, reflectida en Il mestiere di vivere , diari publicat pòstumament  (1952). Seguiren la novel·la breu El bell estiu (1949), La spiaggia (1942), els contes de Feria d’agosto (1946). La guerra no el distragué de la feina editorial a l’Einaudi, de la qual havia estat un dels fundadors, ni de les seves meditacions.

Del 1945 al 1950 visqué un altre període intensament creatiu: les poesies La terra e la morte, publicades pòstumament, amb altres, sota el títol Verrà la morte e avrà i tuoi occhi, els Dialoghi con Leucò, Il compagno (1947), Prima che il gallo canti (1949).  El bell estiu  sovint s’ha publicat conjuntament amb les obres, també breus, Il diavolo sulle colline i Tra donne sole.  La seva influència sobre els intel·lectuals catalans, especialment als anys seixanta, es palesa en les nombroses traduccions de la seva obra: ‘El diable als turons’, 1965; ‘El bell estiu’, 1967; ‘El company’, 1967; ‘La teva terra’, 1968; ‘Treballar cansa’, 1977; ‘La lluna i les fogueres’, 1978, etc.  .

L’obra

Escrita amb un estil límpid, transparent, d’una intensitat continguda però constant tot al llarg del relat, la novel·la El bell estiu es publicà el 1949, un any abans de la mort per suïcidi de l’autor.

La novel·la relata un estiu transformador en les vides d’una colla de nois i noies. El relat se centra sobretot en la Ginia, una jove de Torí de setze anys que treballa com a modista i viu amb el seu germà Severino; el lector es veu immers de bon començament en l'univers emocional d'una adolescent que encara té algunes actituds infantils, però és plena d'expectatives i il·lusions, vibrant de vida i d’esperança. L’amistat amb una noia més gran i de costums més relaxats, l’Amelia, la fa entrar en contacte per primera vegada amb un món nou, fet d'art i vida bohèmia, vicis i carnalitat, moments fugaços i sovint superficials.

L'estiu és l'estació de la joventut i esdevé en la novel·la un símbol del moment de transició de l'adolescència a l'edat adulta: l’estiu és carregat i pregnant de la bellesa de qui es prepara per a viure la vida, ple d'expectatives i somnis que tenen un costat infantil, però també idíl·lic, enèrgic. El xoc entre la innocència (i les seves faules) i l’acceptació de la realitat és un dels jocs d’oposats que trobem en la novel·la.

La bellesa pura de l’època dels mites en la novel·la sovint es cobra un preu en forma de desil·lusió, però la manera com Pavese aconsegueix descriure l’entusiasme de ser viu, l’anhel constant de meravelles, deixa en el lector una impressió inesborrable. L’estil líric i subtil de Pavese és capaç d’oferir-nos un retrat dels turments existencials de l'ésser humà, però bastint-lo per mitjà d’una dolçor rarament capturada amb aquesta intensitat.

Xavier Zambrano

. 

Trobada del club de lectura juvenil de febrer

La sessió del mes de febrer del Club de lectura juvenil ha girat al voltant del món del manga, un dels gèneres més llegits arreu del món pel públic jove. Sabíeu que els mangues es classifiquen en diferents categories depenent del seu contingut? Els més famosos són:

 Shojo: Literalment vol dir «noia jove» en japonès. És aquell manga amb temàtica romàntica, dirigit a un públic femení adolescent. Entre els shojo amb més èxit es destaquen: Sailor Moon, Sakura, la caçadora de cartes i Fruits Basket entre d'altres.

Shonen: literalment «noi». És aquell manga destinat a un públic adolescent masculí; es caracteritza per grans dosis d'acció i aventura deixant bastant de banda la part amorosa. És el gènere que té més èxit de tots, i conté títols com: Bola de Drac, One Piece i Naruto entre d'altres.

Seinen: Temàtica per a adults. Són històries més madures que tracten temes més profunds. Entre el seinen amb més èxit es destaquen: Lupin III, Akira i Old Boy entre d'altres.

Durant la sessió del club de lectura vam parlar sobre les diferents maneres d’explicar històries a través de les paraules i les imatges, i vam jugar a un hipercòmic: “A Duck Has an Adventure”. El seu creador, Daniel Merlin Goodbrey el va definir així: un còmic amb una estructura narrativa ramificada. A través de les seves eleccions, el lector marcarà la direcció que prendrà la vida de l’ànec protagonista, alhora que podrà explorar lliurement totes i cadascuna d’aquestes històries que es barregen i es bifurquen. Vosaltres també podeu jugar aquí: https://e-merl.com/stuff/duck.html

Ens tornarem a reunir el 27 de març per parlar sobre llibres de coneixement. 

Què és el més interessant que heu descobert gràcies a un llibre?

 

Entrevista a Júlia Gumà Martí, autora de la novel·la "Brots i escorça " obra guanyadora del “10è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2024” per Sílvia Romero i Olea

 

Entrevista a Júlia Gumà Martí, autora de la novel·la

 Brots i escorça

—obra guanyadora del “10è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2024”—

(per Sílvia Romero i Olea)

  

El “10è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2024” es va lliurar el passat dimecres 4 de desembre en una festa celebrada a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia. Hi van concórrer els membres del jurat d’aquesta edició: Teresa Farrús i Carme Rodríguez en representació del club de lectura Celler de lletres; Glòria Bricollé, en representació de la biblioteca; Marta Ferrer, en representació de la Regidoria de Cultura; Sílvia Romero, escriptora; i Francesc Gil-Lluch, editor, que com a jurat actuava amb veu però sense vot. També es va comptar amb l’assistència de Pere Vernet, alcalde de la població, i Marta Castellví, regidora de Cultura.

Després dels diversos parlaments, en els quals es va posar èmfasi en el fet d’haver arribat a la desena edició del certamen i, per tant, haver consolidat el concurs dins el panorama de les lletres catalanes, es va dur a terme la lectura de l’acta de deliberació del jurat i es va obrir la plica de l’obra guanyadora per donar a conèixer el títol de la novel·la premiada i el nom del seu autor: Del xarel·lo al macabeu, de Júlia Gumà Martí.

L’obra veurà la llum la primavera de 2025, publicada per Edicions Saldonar, sota el títol Brots i escorça.

 

Dia del lliurament del Premi: d'esquerra a dreta Glòria Bricollé, Daniel Harris, Francesc Gil, Pere Vernet, Júlia Gumà, Marta Castellví, Teresa Farrús, Carme Rodríguez, Sílvia Romero i Marta Ferrer

 Primer de tot, l’enhorabona pel premi! Com et vas assabentar que eres la guanyadora del concurs?

Gràcies! La Glòria Bicollé em va trucar, com a representant de la biblioteca, just en el moment que es va acabar la deliberació del premi pocs dies abans de l’anunci oficial. Jo en aquell moment estava cuinant el sopar, i quan vaig veure que m’entrava una trucada de la biblioteca, vaig córrer a apagar el foc per poder-la atendre i, per sort, van ser bones notícies.

 

I la festa del lliurament del premi, com la vas viure?

Amb nervis. M’acompanyaven familiars, amics i companys que no sabien encara res de res, però que van tenir un vot de fe en mi i em van voler acompanyar assistint a l'acte sense que jo els digués ni una paraula. No poder obrir la boca durant aquells dies va ser dur, perquè ells m’intentaven treure la informació de totes les maneres possibles.

 

Sí, sempre demanem que es mantingui “el secret”. Gràcies per fer-ho. Per l’altra banda, aquest no és el teu primer llibre publicat. Parla’ns de les publicacions anteriors.

Vaig començar en el món de l’autopublicació. En els dos casos van ser treballs finals: Mi propio olimpo (2016) va ser el treball de recerca de Batxillerat, una novel·leta sobre l’entrada al món universitari i l’Envelat (2022), el treball final de màster, una novel·la juvenil sobre un robatori que suspèn la festa major de Sant Joan de Mediona, l’any 1990, i on un grup d’amics que han d’intentar trobar l’obra robada per recuperar la seva estimada festa.

 

Un bon inici de trajectòria literària.

Després ja va arribar la meva primera obra publicada Sota el groc (2024, Edicions i propostes culturals Andana), un conte infantil sobre un nen sadurninenc que té por al foc, però que va prometre a la seva germana que es posaria a sota de les fil·loxeres. I que està il·lustrat pel fantàstic Álvaro Torres.

 

Així la novel·la d’enguany és la primera que ha guanyat un premi literari.

Sí. Aquesta és la primera novel·la que presento i que acaba guanyant. Ho havia intentat una vegada amb un altre premi, però no havia tingut sort.

 

Quan et vas decidir a participar en el Premi de Novel·la curta Celler de lletres?

Crec que just l’octubre del 2023, gairebé després que s’entregués el premi a l’anterior guanyador. En aquell moment em va venir una idea al cap i vaig posar-me a escriure de seguida.

 

Com una premonició... I va ser llavors que vas conèixer l’existència d’aquest certamen, o com te’n vas assabentar?

Primerament perquè soc de Sant Sadurní i soc usuària habitual de la biblioteca, però sobretot perquè dos companys dels tallers d’escriptura i de l’associació Qwerty ja s’hi havien presentat, havien guanyat i van encoratjar-me a presentar-m’hi.

 

 

Júlia Gumà

I pel resultat entenc que va ser un bon consell. Tornant al concurs, el tret diferencial que té vers altres concursos és que la temàtica de l’obra ha de girar al voltant del món del vi i del cava. En el teu cas, et vas haver de documentar per escriure la novel·la?

Em vaig haver de documentar bastant. Per sort tinc una amiga que es dedica a aquest món i em va poder ajudar moltíssim amb tota aquesta part. Abans d'escriure certes escenes m'explicava els processos més tècnics i després va fer una lectura de la novel·la, ja acabada, per confirmar que la història era versemblant i per corregir petits detalls de tota la part més tècnica. 

 

Tinc entès que la novel·la s’editarà sota un altre títol: Brots i escorça. Com s’ha produït, aquest canvi?

El Francesc, l’editor, em va comentar que el títol proposat per la novel·la li causava algun dubte sobretot de cara a l’àrea més comercial. Li feia por que semblés un llibre molt tècnic o científic sobre les varietats del raïm. Em va demanar si podia pensar-ne un de nou.

 

Entenc.

Vaig estar temptejant-ne d’altres, intentant mantenir el sentit metafòric que tenia Del xarel·lo al macabeu. Em va costar una mica renunciar-hi, perquè m’agradava moltíssim la sonoritat de les paraules (encara ho fa) i estava molt acostumada a parlar de la història amb aquest nom... però després de comentar-ho amb els companys del taller, i que m’aconsellessin que intentés rescatar alguna frase bonica dins de la història, em va venir al cap Brots i escorça i tot va fer un clic. Quan vaig presentar la nova proposta a tothom, em van encoratjar a fer el canvi.

 

I quins aspectes del món vitivinícola són els que trobarem a Brots i escorça?

La Maria Parellada, la protagonista, torna a casa després d’estudiar enologia en altres parts del món amb la intenció de revitalitzar el celler familiar. Per fer-ho, s’unirà a un viver de celleristes on li deixaran la maquinària per poder començar el seu projecte. A la novel·la hi trobareu les descripcions d’aquests espais; de les veremes i les entrades de raïm; del moment d’elaboració de vins amb totes les seves llums i ombres i també hi podrem veure una pinzellada de l’actual moviment jove penedesenc que s’està produint.

 

Llavors, podríem considerar que és una novel·la social, de personatge?

Exacte. A l’inici ens trobem a una protagonista arrelada al passat, a les idees i a les relacions que sempre havien format part d’ella, i durant la novel·la intentarà trampejar com la vida es va imposant als seus desitjos personals.

 

La presentació del llibre està prevista per al divendres 7 de març a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia. Més enllà del que ja has comentat, què li explicaries, sobre la novel·la, a un futur lector?

És una novel·la que tracta sobre la família i les tradicions: la balança entre què cal conservar i què cal modernitzar. També és una història que parla sobre les amistats, els amors correspostos i els no correspostos i de com afrontar les realitats que, tot i que no vulguem, tenim al davant. Tot això va acompanyat per la descripció del nostre territori i de la voluntat i la perseverança d’una dona jove que intenta fer-se un lloc en ell.

 

Tens nous projectes a punt de veure la llum?

Encara no puc dir res... però aquest 2025 serà un any ple de bones notícies. De moment celebrarem Brots i escorça.

 

Aquest silenci autoimposat augura, com dius, bones notícies. Ens mantindrem al corrent. I ja per acabar, recomanaries a altres escriptors la participació en el “Premi de Novel·la curta Celler de lletres”?

I tant! Crec que presentar-se en aquest premi ja és un bon exercici d’escriptura en si mateix, tant si es guanya com si no... adaptar-se a unes bases tan marcades com les que té aquest premi també dona eines per aprendre a adaptar les històries a uns certs requisits. A més a més, crec que tenir objectius marcats motiva el procés d’escriptura, a mi, almenys, em funciona així. Al final, el no ja el tenim, però només obtindrem un sí si acabem enviant el document.  Animeu-vos!!

 

Moltes gràcies, Sílvia! I ens veiem tots el dia 7 de març a la biblioteca!

 

(febrer 2025)

Trobada del club de lectura infantil per a comentar "Fora de lloc" de Lucy Knisley

El passat 5 de febrer els clubaires van comentar el llibre "Fora de lloc". Aquí tenim el resum de la trobada:  

"Fora de lloc de Lucy KNISLEY

 

Les Capibares lectores aquest gener hem llegit Fora de lloc –escrit i il·lustrat per Lucy KNISLEY– un còmic autobiogràfic, molt honest i personal tal com l’autora ens comunica al final del relat.

Per arrencar, vam fer una primera ronda de paraula i hi va haver unanimitat: el llibre ha agradat. A més, la lectura ha estat fàcil, fluïda i amena. La història ens narra la vivència de la Jen un estiu de força canvis: els seus pares es separen, deixa la ciutat per anar a viure al camp amb la seva mare, la nova parella de la mare i les seves dues filles amb qui haurà de conviure i compartir habitació tots els caps de setmana.

Seguidament, vam comentar com l’autora planteja l’obra, com la diferència entre la coberta i la portada ja ens dona la pista: hi ha un còmic dins el còmic. Formalment no hi ha confusió, les vinyetes a color corresponen al dia a dia a la granja i les de to sèpia corresponen al dietari de la Jen, on apunta tot allò que descobreix, tot el que enyora de la ciutat, els seus records i desitjos.

El relat està dividit en 8 capítols que són les 8 setmanes d’estiu, quan a la granja hi ha més feina.

Per afinar en les relacions que estableixen els cinc personatges principals, vam anar i venir dotzenes de vegades per les pàgines del llibre, sovint se sentia: “mireu la pàgina...”, “això està a la pàgina...” “a quina pàgina dius?”

A més, vam convenir que, a l’inici, la Jen i l’Andy no s’avenen gens ni mica, que el tracte és tens i crispat, que l’Andy és molt dominant, casi repel·lent i que constantment fa retrets a la Jen i a la seva mare. Mica en mica, però, tot es va suavitzant i, a mig relat, hi ha un punt d’inflexió i tot canvia. Amb la Resser, la germana petita, tot va molt millor. En canvi, la relació de la Jen i en Walter és conflictiva de principi a fi; la Jen només se’n consola quan veu que la seva mare i les seves filles també se’n queixen.

 

En acabar, vam repartir la propera lectura, Les aventures d'en Pinotxo. Història d'un titella (1881) de Carlo COLLODI i il·lustrat per Roberto Innocenti, un llibre de pes i mai millor dit. 

 

Bona lectura i meravellosa aventura!"

Rosa Pinyol

Trobada del club de lectura juvenil de gener

Aquest 2025 hem omplert el Club de lectura juvenil de màgia: la temàtica de gener era la fantasia. Quina mena d’històries entren dins d’aquest gènere? Ficció i fantasia són el mateix? Hem arribat a la conclusió que no, perquè la fantasia ha de tenir elements sobrenaturals: bruixes, mags, homes-llop, elfs... A més a més, sol estar ambientada en un món medieval ple de màgia.

 

Tampoc hem de barrejar la fantasia amb la ciència-ficció, ja que aquest altre gènere està basat en l’ús de noves tecnologies. Tot i així, vam estar d’acord en que de vegades la línia entre la màgia i la ciència és molt fina. Com deia l’escriptor i científic Arthu C. Clarke «Qualsevol tecnologia suficientment avançada es indistingible de la màgia.»

Per últim, vam reflexionar sobre les criatures màgiques que coneixem: dracs, nans, sirenes, gegants... I ens vam adonar de que la majoria de llegendes que tothom coneix procedeixen de països de parla anglesa. En canvi, a casa nostra també tenim un imaginari molt ric (i esfereïdor) que sovint desconeixem: minairons, pesantes, simiots, dones d’aigua... Si voleu saber-ne més, podeu llegir la “Mitologia dels Països Catalans” de Daniel Rangil i il·lustracions de Laia Baldevey.

 

Finalment, ens vam traslladar al món de fantasia de “Dixit”, un magnífic joc que ens mostra com pensa i associa idees la gent que tenim al nostre costat. A més combina creativitat amb intuïció, i és d’allò més original. Si encara no hi heu jugat, en podeu trobar un exemplar a la biblioteca cada Dissabte de joc.

 

 

 

  

Us esperem el proper dia, 13 de febrer a les 18.30h, per debatre sobre el món del MANGA. 

No hi falteu!

 

Exposició del mes de febrer a la biblioteca

 Al claustre:

A les vitrines d'art:

Novetats i Activitats Febrer 2025