17 de març 2021

Club de lectura Segona Fermentació en format presencial per a comentar "El jurament" de Sílvia Romero

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

El jurament, de Sílvia Romero i Olea

(Premi de Narrativa Blai Bellver)

 

       Tertúlia de divendres 12 de març de 2021 (per Rosa Maria Prat)

Després de quatre mesos de restriccions pel confinament del Covid-19 aquest divendres, dia 12 de març, el Club de Lectura “Segona Fermentació” ens hem retrobat presencialment. L’última trobada presencial va ser el mes d’octubre i per això ha estat una gran satisfacció retrobar-nos físicament. Teníem ganes de veure’ns i escoltar-nos sense cap pantalla virtual.

 


    Teníem també un doble motiu de satisfacció perquè a la tertúlia comentàvem  la novel·la El jurament en presència de l’autora, Sílvia Romero i Olea, que és la conductora i dinamitzadora del nostre Club de Lectura.

    Tothom havia llegit el llibre i hem coincidit en què ens ha agradat molt. Algunes clubaires han dit que a l’inici els va costar entendre la lectura atès els salts temporals entre el present i el passat i els noms anglesos dels personatges. Però que, un cop van entrar en la història, el llibre els va atrapar i ja no el van poder deixar fins arribar al final.

     El jurament és un llibre on hi hem trobat sentiments de bondat i de maldat, molta història, dificultats per a sobreviure el dia a dia, secrets, venjança, amor, acció, intriga... com un thriller i també una semblança a les novel·les de Charles Dickens.

     Hem estat d’acord unànimement en la gran feina d’investigació que ha realitzat l’autora, amb tota la documentació que ha recollit per a descriure minuciosament els ambients i els escenaris, com és el cas de la taverna de Black Tiger on treballava la Katherine, o bé la mansió de Bath on viu el personatge Geoffrey Slater. Recerca històrica sobre la guerra d’Anglaterra amb Holanda, la crisi econòmica del cultiu de les tulipes que va patir Holanda en el segle XVII, l’incendi de Londres de l’any 1666, la terrible epidèmia de la pesta de Londres de l’any 1665 i de la població d’Eyam, les pintures i les obres d’art  de Rembrandt, sobretot la de La conspiració de Claudius Civilis. L’autora ens ha explicat que ha visionat pel·lícules sobre el segle XVII per veure quins eren els noms de les persones d’aquella època, com eren els edificis i com vestia la gent de l’època. Ha dit que aquesta informació és important perquè el lector s’ho pugui creure i que la història resulti creïble.

    L’estructura del llibre El jurament té tres parts: La primera, Encenalls; la segona, Foc; i un epíleg, Brases. En la primera part, se’ns presenten els personatges, el marc social, econòmic i històric. A la segona part trobem les penúries de la Katherine i de la seva germana Dorothy que, lluny de casa i de les seves famílies, tenen persones que les ajuden: la cuinera Grace i el jardiner Martin, el senyor Samuel Pepys, el jueu Nathan Kupfer, el taverner Charles Newman, Hendrik... Una història de relacions humanes, de sofriment i alhora d’amor i d’amistat. Hem coincidit majoritàriament que la part de la novel·la que fa referència al passat ens ha agradat més que la del present.

     Sobre la trama s’ha valorat que està molt ben travada entorn de tres juraments: el de l’aïllament de la població d’Eyam a causa de l’epidèmia i la solidaritat de les famílies per ajudar-se;  la  pintura de Rembrandt Harmenszoon van Rijn de la rebel·lió dels bataus, sota les ordres del seu cabdill Claudius Civilis, contra els romans; i en tercer lloc el jurament d’un personatge de la novel·la. Hi ha tres fils en aquesta  història: el de la família Sluter, el de la família Brooks, i el dels amics del professor d’art Geoffrey Slater per esbrinar la incògnita que amaga el llenç d’Alfa i Omega.

     En relació a la construcció i la descripció dels personatges hem trobat que hi ha una caracterització molt acurada dels mateixos, que els dona molta vivesa i força real. Des del recurs de les celles, una de color negra i l’altra de tons rogencs com a característica genètica de la família Sluter, fins a les característiques personals, psicològiques i físiques de cada un dels personatges, com les de ser holandès, jueu, emigrant o proscrit, tenen unes connotacions dins la història que s’explica.

     Hem observat un registre del llenguatge dels personatges diferent al llarg de la novel·la. Els sentiments són més distants quan es tracta de l’època actual del segle XXI. Una clubaire ha vist una relació massa intensa entre els personatges de Manel i Pilar atenint-nos al fet que fa poc que són parella. També un altre clubaire ha comentat que esperava més informació al voltant de la figura del rector d’Eyam, William Mompesson.

 

Sobre la ironia del Manel Jové, la parella de la Pilar Tarrés, hi ha hagut diverses opinions. Hi ha qui ha expressat que li agradava i que servia per destensar situacions, i d’altres que els molestava les seves sortides de to o despropòsits. La Sílvia ens ha confessat que es reconeix a ella mateixa en l’estil d’humor d’aquest personatge, i que el va crear com un repte literari perquè, segons considera, els gèneres de terror i humor són molt complexos perquè afecten els estadis més íntims de l’esser humà.

     Amb el personatge antagonista i dolent del William Newman, protegit per la seva mare, la Maggie, esposa del taverner Charles Newman, hi trobem una relació d’assetjament psicològic i sexual a la pobre Katherine. Quan la veiem feliç sempre apareix el Billy. No ens deixa, com a lectors, poder gaudir d’aquesta felicitat de la protagonista. La felicitat consisteix en petits instants, com es diu en diferents moments del llibre.

     El jurament que fa un dels personatges involucrarà les següents generacions de la seva família. Aquest personatge dona molt de joc tot creant una atmosfera d’intriga al llarg de la novel·la. Ens ha fet patir molt!

     Una clubaire ha comentat que hi ha trobat massa personatges i massa famílies, que en algun moment perdia el fil de la lectura, també pel fet d’anar intercalant el present i el passat. Sobre la història de la Laura Williams potser no era imprescindible, tot i que, com ha dit l’autora, suposa un canvi en aquest jurament que es transmet per generacions.

     També hem parlat dels escenaris i del context geogràfic, dels pobles i ciutats que es mencionen en el llibre: Llançà, Eyam, Lisse, Amsterdam, Londres, Bath, Durham, Canterbury... La Sílvia ens ha explicat que en el procés de documentació li anaven sortint aquestes poblacions on ella anava situant l’acció i els conflictes dels personatges, i ens ha aclarit que, en la seva majoria, no havia estat mai en cap d’aquestes poblacions. Excepte Londres i Llançà.

     El moment més àlgid i més tens de la novel·la l’hem viscut quan la Katherine queda atrapada en circumstàncies perilloses i amb el rerefons d’un incendi d’una gran magnitud. Una escena molt ben aconseguida, amb molta acció i descripció.

     Quant al lèxic s’ha fet alguna aportació dient que l’autora utilitza, en algun moment, paraules rebuscades o que no són del vocabulari ordinari. L’autora ha explicat que és molt conscient d’aquest aspecte i que per a ella és important la utilització de sinònims, per no repetir ni paraules ni expressions i, per altra banda, que sempre intenta recuperar paraules que no s’utilitzen de manera habitual, però que sempre ho fa procurant que s’entenguin perfectament dins el context. Cosa que, hem valorat, aconsegueix. 

     També s’ha qüestionat que les paraules bragueta i escalfabraguetes fossin idònies per l’època i pel personatge que les diu. L’endemà mateix la Sílvia, a través del WhatsApp, ens ha enviat tota una informació sobre aquesta vestimenta demostrant que ja s’utilitzava en el segle XVII.

     Hem valorat l’Epíleg, Brases, de la Katherine Slater’s Diary, molt encertat ja que la protagonista de la novel·la és qui tanca la història a través del seu diari personal tot seguint el consell del senyor Samuel Pepys, qui li recomana que escrigui la seva història. En aquesta tercera part és on els lectors hem pogut desvelar els secrets i les incògnites familiars que quedaven per resoldre.

     Hem comentat si aquesta novel·la és una obra literària de maduresa de l’autora perquè pel tema i la manera d’escriure l’hem trobat diferent a les altres que li havíem llegit. L’autora ha explicat que aquest no és ben bé el seu estil d’escriptura, com tampoc no ho són l’ambientació ni les descripcions, ja que a ella li agraden els temes de la postguerra, els silencis i les pors de portes endins... I li agrada, sobretot, treballar els personatges.

     Felicitar l’autora, la Sílvia Romero, per El jurament, i animar-la a que segueixi escrivint ja que el públic lector estem esperant amb ganes la seva propera novel·la. Li desitgem molts ànims i èxits literaris!

 


       Unes paraules de l’autora: Sílvia Romero

Primer de tot vull agrair a Rosa Maria Prat, escriptora i clubaire del Segona fermentació, haver acceptat encarregar-se de la redacció del resum d’aquesta trobada del club de lectura. Un resum que d’habitud elaboro jo mateixa en tant que conductora i dinamitzadora del grup, però que en aquesta ocasió m’ha semblat assenyat cedir i deixar en mans d’una de les components del club.

     Val a dir que, com ja ha comentat la Rosa Maria en el resum, la sessió d’aquest mes de març era ben especial, per a tots nosaltres: ens retrobàvem després de quatre mesos de tertúlies virtuals. I el fet de poder assistir presencialment al club de lectura ha deixat ben palès que, tot i agafar-nos a qualsevol altre sistema de trobada, el que preferim, ens agrada, desitgem i ens fa gaudir amb més intensitat i vivesa són, precisament, les trobades presencials. Tant de bo no les tornem a perdre.

     Per l’altra banda per a mi era, a més, una sessió ben especial perquè l’obra a comentar era una novel·la meva: El jurament, guanyadora del Premi de Narrativa Blai Bellver. Aquest títol va ser el que va triar l’any passat Glòria Guilera en la sessió “Art i Literatura” de l’altre club de lectura de la biblioteca, i a finals de curs va ser el llibre millor valorat per part de les clubaires d’aquest altre grup, per la qual cosa passava a ser programat en el Segona fermentació.

     He de dir, referint-me ja a la tertúlia, que com sempre succeeix quan l’autor té la possibilitat de conversar directament amb el lector —o com a mínim a mi em passa—, m’he enriquit de matisos, lectures subjacents, interpretacions, sensacions lectores i tantes altres manifestacions per part de les clubaires. Un aspecte, aquest, que malgrat viure’l ben sovint, tant si l’obra comentada és de la meva autoria com si és d’un altre autor, em reafirma en la idea d’Umberto Eco al voltant del concepte d’obra oberta i obra en moviment. I aquesta és la grandesa dels clubs de lectura.

     No em correspon a mi esmentar el que s’hi va dir, durant la tertúlia, perquè ja ho ha explicitat magníficament la Rosa Maria Prat en el text que precedeix aquestes línies. Però sí vull afegir que el fet de saber que amb El jurament he proporcionat el plaer lector que m’han transmès els membres del Club de lectura Segona fermentació, em complau enormement. Totes les meves obres publicades fins a dia d’avui sempre han estat fruit del desig d’escriure allò que sentia que havia d’escriure. I si aquest anhel meu concorda amb els gustos lectors i la rebuda de l’obra és positiva, em satisfà.

     Gràcies, clubaires del Segona fermentació, per aquesta trobada tan gratificant, interessant, i en la qual m’heu permès aprendre una mica més al voltant d’aquest món tan magnífic —per a mi ho és— de l’escriptura i la lectura.

 

Sílvia Romero

       L’autora

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i llicenciada en filologia catalana. Quant a la seva dedicació als clubs de lectura condueix els dos clubs per a adults de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, el Segona fermentació i el Celler de lletres, i el 2015 va ser nomenada Escriptora De Capçalera d’aquesta biblioteca.

 Al llarg de la seva trajectòria literària ha conreat tant la narrativa com la poesia (ABCdari poètic i Brusquina d’instants –aquest títol amb coautoria amb Anna Rispau) i el teatre (Verí).

 Ha publicat vora una desena de novel·les que han estat reconegudes amb diversos premis o reconeixements, com el Sèrie Negra de Novel·la, el Columna Jove, el Lector de l’Odissea, el Premi Ciutat de Lleida, o el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó, per citar-ne alguns, amb títols com Amor a sang freda, Ànimamesquina, Júlia M., El plagi, o també les novel·les escrites amb coautoria amb Alícia Gili Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres, Elcamí del Bandama Vermell i El donyetperdut

 En narrativa breu és autora dels reculls de contes Verbes i A la colòniahidràulica i altres contes (tots dos premiats en sengles concursos literaris).

 Ha estat presidenta de l’ARC, directora de la revista digital Lo Càntich, creadora de la revista Inèdits, i en l’actualitat col·labora en diversos programes de ràdio i en les revistes digitals Llavor cultural, Llegir, i Núvol.

 Amb la novel·la El jurament va resultar guanyadora del Premi de Narrativa Blai Bellver (Premis literaris Ciutat de Xàtiva 2017).

 


       L’obra

Pot amagar-se una obra mestra de Rembrandt sota una anodina pintura de l’incendi de Londres de 1666?

El jurament es basa en la història d’una misteriosa peça que l’Ajuntament d’Amsterdam va encarregar al famós pintor i que, finalment, no va ser acceptada. Acuitat pels deutes i pràcticament arruïnat després d’haver dilapidat la seva immensa fortuna, l’autor va decidir retallar l’obra per reduir-ne les dimensions i poder vendre-la amb més facilitat. A partir d’aquesta anècdota, Sílvia Romero i Olea basteix una trama elaborada i àgil que connecta els fets del segle XVII amb els personatges de l’actualitat.

Tot comença amb una parella que rep un paquet inesperat amb un quadre sobre l’incendi de Londres i el seu astorament en sospitar que, sota aquesta pintura, n’hi ha una altra d’amagada. Com imaginar, però, la importància del descobriment que estan a punt de fer?

“Una història bastida entre secrets, excessos, i els salts entre passat i present que Sílvia Romero desenvolupa a partir d’una anècdota real que la va colpir profundament.” (Revista Descriu)

“Submergir-se en la prosa càlida i suau de la Sílvia Romero sempre és un plaer per als sentits del lector. En aquest cas ens endinsem en una trama complexa i ben tramada, on trobarem secrets i juraments de tots els tipus i matisos i on ens mostrarà com era la vida a l’Europa del segle XVII, posant especial èmfasi en l’epidèmia de pesta que va assotar el continent.” (Blog La màgia dels llibres)

El jurament és una entretinguda novel·la històrica d’aires clarament dickensians i amb una lleugera pàtina de thriller que fa gaudir el lector per mitjà de la descripció minuciosa dels ambients i dels escenaris que l’autora recrea (...), i del retrat dels personatges.” (Blog Dèries Eclèctiques)

 

Altres dades

       Sílvia Romero, web oficial: https://silviaromeroolea.weebly.com/

       Sílvia Romero a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sílvia_Romero_i_Olea

       Booktràiler d’El jurament: https://youtu.be/iEaqn4cAE7s

       Entrevista al programa “De la mà de la cultura”: https://youtu.be/Q4mA01JsfuM

       Sílvia Romero al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=romero+i+olea%2C+s%C3%ADlvia&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari