Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
El jurament, de Sílvia Romero i Olea
(Premi de Narrativa Blai Bellver)
●
Tertúlia de divendres 12
de març de 2021 (per Rosa Maria Prat)
Després de quatre mesos de restriccions pel confinament del
Covid-19 aquest divendres, dia 12 de març, el Club de Lectura “Segona
Fermentació” ens hem retrobat presencialment. L’última trobada presencial va
ser el mes d’octubre i per això ha estat una gran satisfacció retrobar-nos
físicament. Teníem ganes de veure’ns i escoltar-nos sense cap pantalla virtual.
Teníem també un doble motiu de satisfacció perquè a la
tertúlia comentàvem la novel·la El jurament en presència de l’autora,
Sílvia Romero i Olea, que és la conductora i dinamitzadora del nostre Club de
Lectura.
Tothom havia llegit el llibre i hem coincidit en què ens ha
agradat molt. Algunes clubaires han dit que a l’inici els va costar
entendre la lectura atès els salts temporals entre el present i el passat i els
noms anglesos dels personatges. Però que, un cop van entrar en la història, el
llibre els va atrapar i ja no el van poder deixar fins arribar al final.
El jurament és un llibre on hi hem trobat
sentiments de bondat i de maldat, molta història, dificultats per a sobreviure
el dia a dia, secrets, venjança, amor, acció, intriga... com un thriller i
també una semblança a les novel·les de Charles Dickens.
Hem estat d’acord unànimement en la gran feina d’investigació
que ha realitzat l’autora, amb tota la documentació que ha recollit per
a descriure minuciosament els ambients i els escenaris, com és el cas de la
taverna de Black Tiger on treballava la Katherine, o bé la mansió de Bath on
viu el personatge Geoffrey Slater. Recerca històrica sobre la guerra
d’Anglaterra amb Holanda, la crisi econòmica del cultiu de les tulipes que va
patir Holanda en el segle XVII, l’incendi de Londres de l’any 1666, la terrible
epidèmia de la pesta de Londres de l’any 1665 i de la població d’Eyam, les
pintures i les obres d’art de Rembrandt,
sobretot la de La conspiració de Claudius
Civilis. L’autora ens ha explicat que ha visionat pel·lícules sobre el
segle XVII per veure quins eren els noms de les persones d’aquella època, com
eren els edificis i com vestia la gent de l’època. Ha dit que aquesta
informació és important perquè el lector s’ho pugui creure i que la història
resulti creïble.
L’estructura del llibre El
jurament té tres parts: La primera, Encenalls;
la segona, Foc; i un epíleg, Brases. En la primera part, se’ns
presenten els personatges, el marc social, econòmic i històric. A la segona
part trobem les penúries de la Katherine i de la seva germana Dorothy que,
lluny de casa i de les seves famílies, tenen persones que les ajuden: la
cuinera Grace i el jardiner Martin, el senyor Samuel Pepys, el jueu Nathan
Kupfer, el taverner Charles Newman, Hendrik... Una història de relacions
humanes, de sofriment i alhora d’amor i d’amistat. Hem coincidit
majoritàriament que la part de la novel·la que fa referència al passat ens ha
agradat més que la del present.
Sobre la trama s’ha valorat que està molt ben travada
entorn de tres juraments: el de l’aïllament de la població d’Eyam a causa de
l’epidèmia i la solidaritat de les famílies per ajudar-se; la
pintura de Rembrandt Harmenszoon van Rijn de la rebel·lió dels bataus,
sota les ordres del seu cabdill Claudius Civilis, contra els romans; i en
tercer lloc el jurament d’un personatge de la novel·la. Hi ha tres fils en
aquesta història: el de la família
Sluter, el de la família Brooks, i el dels amics del professor d’art Geoffrey
Slater per esbrinar la incògnita que amaga el llenç d’Alfa i Omega.
En relació a la construcció i la descripció dels
personatges hem trobat que hi ha una caracterització molt acurada dels
mateixos, que els dona molta vivesa i força real. Des del recurs de les celles,
una de color negra i l’altra de tons rogencs com a característica genètica de
la família Sluter, fins a les característiques personals, psicològiques i
físiques de cada un dels personatges, com les de ser holandès, jueu, emigrant o
proscrit, tenen unes connotacions dins la història que s’explica.
Hem observat un registre del llenguatge dels personatges
diferent al llarg de la novel·la. Els sentiments són més distants quan es
tracta de l’època actual del segle XXI. Una clubaire ha vist una relació massa
intensa entre els personatges de Manel i Pilar atenint-nos al fet que fa poc
que són parella. També un altre clubaire ha comentat que esperava més
informació al voltant de la figura del rector d’Eyam, William Mompesson.
Sobre la ironia del Manel Jové, la parella de la Pilar
Tarrés, hi ha hagut diverses opinions. Hi ha qui ha expressat que li agradava i
que servia per destensar situacions, i d’altres que els molestava les seves
sortides de to o despropòsits. La Sílvia ens ha confessat que es reconeix a
ella mateixa en l’estil d’humor d’aquest personatge, i que el va crear com un repte
literari perquè, segons considera, els gèneres de terror i humor són molt
complexos perquè afecten els estadis més íntims de l’esser humà.
Amb el personatge antagonista i dolent del William Newman,
protegit per la seva mare, la Maggie, esposa del taverner Charles Newman, hi
trobem una relació d’assetjament psicològic i sexual a la pobre Katherine. Quan
la veiem feliç sempre apareix el Billy. No ens deixa, com a lectors, poder
gaudir d’aquesta felicitat de la protagonista. La felicitat consisteix en petits instants, com es diu en diferents moments del llibre.
El jurament que fa un dels personatges involucrarà les
següents generacions de la seva família. Aquest personatge dona molt de joc tot
creant una atmosfera d’intriga al llarg de la novel·la. Ens ha fet patir molt!
Una clubaire ha comentat que hi ha trobat massa personatges
i massa famílies, que en algun moment perdia el fil de la lectura, també pel
fet d’anar intercalant el present i el passat. Sobre la història de la Laura
Williams potser no era imprescindible, tot i que, com ha dit l’autora, suposa
un canvi en aquest jurament que es transmet per generacions.
També hem parlat dels escenaris i del context
geogràfic, dels pobles i ciutats que es mencionen en el llibre: Llançà,
Eyam, Lisse, Amsterdam, Londres, Bath, Durham, Canterbury... La Sílvia ens ha
explicat que en el procés de documentació li anaven sortint aquestes poblacions
on ella anava situant l’acció i els conflictes dels personatges, i ens ha
aclarit que, en la seva majoria, no havia estat mai en cap d’aquestes
poblacions. Excepte Londres i Llançà.
El moment més àlgid i més tens de la novel·la l’hem viscut
quan la Katherine queda atrapada en circumstàncies perilloses i amb el rerefons
d’un incendi d’una gran magnitud. Una escena molt ben aconseguida, amb molta
acció i descripció.
Quant al lèxic
s’ha fet alguna aportació dient que l’autora utilitza, en algun moment,
paraules rebuscades o que no són del vocabulari ordinari. L’autora ha explicat
que és molt conscient d’aquest aspecte i que per a ella és important la
utilització de sinònims, per no repetir ni paraules ni expressions i, per altra
banda, que sempre intenta recuperar paraules que no s’utilitzen de manera
habitual, però que sempre ho fa procurant que s’entenguin perfectament dins el
context. Cosa que, hem valorat, aconsegueix.
També s’ha qüestionat que les paraules bragueta i escalfabraguetes
fossin idònies per l’època i pel personatge que les diu. L’endemà mateix la
Sílvia, a través del WhatsApp, ens ha enviat tota una informació sobre aquesta
vestimenta demostrant que ja s’utilitzava en el segle XVII.
Hem valorat l’Epíleg, Brases,
de la Katherine Slater’s Diary, molt
encertat ja que la protagonista de la novel·la és qui tanca la història a
través del seu diari personal tot seguint el consell del senyor Samuel Pepys,
qui li recomana que escrigui la seva història. En aquesta tercera part és on
els lectors hem pogut desvelar els secrets i les incògnites familiars que
quedaven per resoldre.
Hem comentat si aquesta novel·la és una obra literària de
maduresa de l’autora perquè pel tema i la manera d’escriure l’hem trobat
diferent a les altres que li havíem llegit. L’autora ha explicat que aquest no
és ben bé el seu estil d’escriptura, com tampoc no ho són l’ambientació ni les
descripcions, ja que a ella li agraden els temes de la postguerra, els silencis
i les pors de portes endins... I li agrada, sobretot, treballar els
personatges.
Felicitar l’autora, la Sílvia Romero, per El jurament, i animar-la a que segueixi
escrivint ja que el públic lector estem esperant amb ganes la seva propera
novel·la. Li desitgem molts ànims i èxits literaris!
●
Unes paraules de
l’autora: Sílvia Romero
Primer de tot vull agrair a Rosa Maria Prat, escriptora i
clubaire del Segona fermentació, haver acceptat encarregar-se de la redacció
del resum d’aquesta trobada del club de lectura. Un resum que d’habitud elaboro
jo mateixa en tant que conductora i dinamitzadora del grup, però que en aquesta
ocasió m’ha semblat assenyat cedir i deixar en mans d’una de les components del
club.
Val a dir que, com ja ha comentat la Rosa Maria en el resum,
la sessió d’aquest mes de març era ben especial, per a tots nosaltres: ens
retrobàvem després de quatre mesos de tertúlies virtuals. I el fet de poder
assistir presencialment al club de lectura ha deixat ben palès que, tot i
agafar-nos a qualsevol altre sistema de trobada, el que preferim, ens agrada,
desitgem i ens fa gaudir amb més intensitat i vivesa són, precisament, les
trobades presencials. Tant de bo no les tornem a perdre.
Per l’altra banda per a mi era, a més, una sessió ben
especial perquè l’obra a comentar era una novel·la meva: El jurament, guanyadora del Premi de Narrativa Blai Bellver. Aquest
títol va ser el que va triar l’any passat Glòria Guilera en la sessió “Art i
Literatura” de l’altre club de lectura de la biblioteca, i a finals de curs va
ser el llibre millor valorat per part de les clubaires d’aquest altre grup, per
la qual cosa passava a ser programat en el Segona fermentació.
He de dir, referint-me ja a la
tertúlia, que com sempre succeeix quan l’autor té la possibilitat de conversar
directament amb el lector —o com a mínim a mi em passa—, m’he enriquit de
matisos, lectures subjacents, interpretacions, sensacions lectores i tantes
altres manifestacions per part de les clubaires. Un aspecte, aquest, que
malgrat viure’l ben sovint, tant si l’obra comentada és de la meva autoria com
si és d’un altre autor, em reafirma en la idea d’Umberto Eco al voltant del
concepte d’obra oberta i obra en moviment. I aquesta és la grandesa dels clubs
de lectura.
No em correspon a mi esmentar el que s’hi va dir, durant la
tertúlia, perquè ja ho ha explicitat magníficament la Rosa Maria Prat en el
text que precedeix aquestes línies. Però sí vull afegir que el fet de saber que
amb El jurament he proporcionat el
plaer lector que m’han transmès els membres del Club de lectura Segona
fermentació, em complau enormement. Totes les meves obres publicades fins a dia
d’avui sempre han estat fruit del desig d’escriure allò que sentia que havia d’escriure. I si aquest anhel meu
concorda amb els gustos lectors i la rebuda de l’obra és positiva, em satisfà.
Gràcies, clubaires del Segona fermentació, per aquesta
trobada tan gratificant, interessant, i en la qual m’heu permès aprendre una
mica més al voltant d’aquest món tan magnífic —per a mi ho és— de l’escriptura
i la lectura.
 |
| Sílvia Romero |
●
L’autora
Sílvia
Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i
llicenciada en filologia catalana. Quant a la seva dedicació als clubs de
lectura condueix els dos clubs per a adults de la Biblioteca Ramon Bosch de
Noya, el Segona fermentació i el Celler de lletres, i el 2015 va ser
nomenada Escriptora De Capçalera d’aquesta biblioteca.
Al
llarg de la seva trajectòria literària ha conreat tant la narrativa com la
poesia (ABCdari poètic i Brusquina d’instants –aquest títol amb
coautoria amb Anna Rispau) i el teatre (Verí).
Ha
publicat vora una desena de novel·les que han estat reconegudes amb diversos
premis o reconeixements, com el Sèrie Negra de Novel·la, el Columna Jove, el
Lector de l’Odissea, el Premi Ciutat de Lleida, o el Premi de Narrativa
Sebastià Juan Arbó, per citar-ne alguns, amb títols com Amor a sang freda, Ànimamesquina, Júlia M., El plagi, o també les novel·les escrites
amb coautoria amb Alícia Gili Iskander.
Un viatge a la màgia dels llibres, Elcamí del Bandama Vermell i El donyetperdut.
En
narrativa breu és autora dels reculls de contes Verbes i A la colòniahidràulica i altres contes (tots dos premiats en sengles concursos
literaris).
Ha
estat presidenta de l’ARC, directora de la revista digital Lo Càntich, creadora de la revista Inèdits, i en l’actualitat col·labora en diversos programes de
ràdio i en les revistes digitals Llavor
cultural, Llegir, i Núvol.
Amb
la novel·la El jurament va resultar
guanyadora del Premi de Narrativa Blai Bellver (Premis literaris Ciutat de
Xàtiva 2017).
●
L’obra
Pot amagar-se una obra mestra de Rembrandt sota una anodina
pintura de l’incendi de Londres de 1666?
El jurament es basa en la història d’una misteriosa
peça que l’Ajuntament d’Amsterdam va encarregar al famós pintor i que,
finalment, no va ser acceptada. Acuitat pels deutes i pràcticament arruïnat
després d’haver dilapidat la seva immensa fortuna, l’autor va decidir retallar
l’obra per reduir-ne les dimensions i poder vendre-la amb més facilitat. A
partir d’aquesta anècdota, Sílvia Romero i Olea basteix una trama elaborada i
àgil que connecta els fets del segle XVII amb els personatges de l’actualitat.
Tot comença amb una parella que rep un paquet inesperat amb
un quadre sobre l’incendi de Londres i el seu astorament en sospitar que, sota
aquesta pintura, n’hi ha una altra d’amagada. Com imaginar, però, la
importància del descobriment que estan a punt de fer?
“Una història bastida entre secrets, excessos, i els salts
entre passat i present que Sílvia Romero desenvolupa a partir d’una anècdota
real que la va colpir profundament.” (Revista
Descriu)
“Submergir-se en la prosa càlida i suau de la Sílvia Romero
sempre és un plaer per als sentits del lector. En aquest cas ens endinsem en
una trama complexa i ben tramada, on trobarem secrets i juraments de tots els
tipus i matisos i on ens mostrarà com era la vida a l’Europa del segle XVII,
posant especial èmfasi en l’epidèmia de pesta que va assotar el continent.” (Blog La màgia dels llibres)
“El jurament és
una entretinguda novel·la històrica d’aires clarament dickensians i amb una
lleugera pàtina de thriller que fa gaudir el lector per mitjà de la descripció
minuciosa dels ambients i dels escenaris que l’autora recrea (...), i del
retrat dels personatges.” (Blog Dèries
Eclèctiques)
Altres dades
●
Sílvia
Romero, web oficial: https://silviaromeroolea.weebly.com/
●
Sílvia
Romero a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sílvia_Romero_i_Olea
●
Booktràiler
d’El jurament: https://youtu.be/iEaqn4cAE7s
●
Entrevista
al programa “De la mà de la cultura”: https://youtu.be/Q4mA01JsfuM
●
Sílvia
Romero al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=romero+i+olea%2C+s%C3%ADlvia&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada