Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Terra de vinyes, de Rosa M. Prat i Balaguer
●
Tertúlia de divendres 8
d’octubre de 2021
La trobada del mes d'octubre del Club de lectura Segona
fermentació és sempre ben especial perquè queda programada dins els actes del
projecte “Literatura DO”, per la qual cosa acostumem a celebrar-la en el marc
d’unes caves. Darrerament això no ha estat així a causa de la pandèmia, i per
aquest motiu ens va plaure més que mai poder-nos reunir, aquest any, en un dels
cellers que hi ha dins el mateix poble. Moltes gràcies a tots els qui ho van
fer possible, i en especial a l'Olga i la Mireia Font, de Caves Fonpinet.
 |
| Els membres del club de lectura brindant amb Cava Fonpinet |
Teníem, a més, el plaer de comptar amb l’assistència de
l’autora del llibre a comentar, Rosa Maria Prat, que va ser la guanyadora del
“Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”, a qui ja coneixem perquè
forma part del nostre club de lectura.
Val a dir, en primer lloc, que la novel·la ha tingut una valoració plenament positiva i que ha propiciat una tertúlia ben entranyable. El fet d'estar ambientada a la població, Sant Sadurní d’Anoia, i de recuperar alguns detalls de la nostra història més recent, ha contribuït a remoure records i emotivitats, cosa que ens ha dut a evocar la vida a Can Benaiges, la construcció de les cases del barri de Vilarnau, el taller de cal Benach...
Més enllà d’aquests aspectes de caire personal o local, de Terra de vinyes s’ha ressaltat l’agilitat narrativa i la delicadesa amb què tracta algun que altre tema prou complex, com seria el cas de l’alcoholisme. També s’ha remarcat molt especialment l’encert amb què l’autora treballa l’estructura i el punt de vista de la novel·la, amb una oscil·lació entre la tercera persona amb un narrador omniscient i la primera persona amb la veu de Teresa, un dels personatges principals. Aquesta primera persona és, precisament, la que ens apropa amb emotivitat als fets i esdeveniments que se’ns van mostrant.
També s’ha valorat en especial l’inici de la novel·la, on Rosa Maria Prat recrea, en un fragment prou breu però entranyable, la mort del soldat republicà Pau Corominas. És un començament que predisposa el lector a continuar llegint alhora que ens fa entrar de ple en la història que s’anirà desenvolupant.
 |
| Sílvia Romero i Rosa Ma. Prat |
Dels personatges hem remarcat el pes important que tenen les dones en aquesta narració. No en va, de les quatre generacions que veiem passar per davant dels nostres ulls, cadascuna d’elles queda exemplificada per un personatge femení. De manera que tenim Rosita, Teresa, Abril, i Alba. Aquestes quatre dones són les que s’enlairen com a referent de cada època.
Potser, però, és Teresa qui s’encarrega amb més força de mostrar-nos les vicissituds d’aquesta saga familiar. Per una banda perquè gran part de la novel·la focalitzarà els esdeveniments en base a les seves vivències, i per l’altra banda per la força que impregna l’esmentada primera persona d’una part de la narració –recordem: una primera persona posada en boca de Teresa.
S’ha considerat, però, que s’aprecia cert canvi de ritme narratiu cap al final de la novel·la, fins i tot poc abans d’iniciar la tercera part –que podem valorar com a desenllaç. I ho hem atribuït, entre altres possibilitats, al fet que anem entrant en una època en què també la vida es mou amb més rapidesa, a banda que el protagonisme l’agafarà la quarta dona d’aquestes generacions, l’Alba, que és encara adolescent i, per tant, més ràpida i activa.
Per assenyalar algun altre aspecte dels molts que s’han comentat al llarg de la tertúlia afegiré que un altre detall valorat molt positivament ha estat el tractament, per part de l’autora, de les migracions produïdes durant la postguerra, perquè si bé sempre s’esmenta la de, sobretot, els andalusos, també és cert que hi va haver un important moviment migratori dins mateix de les comarques catalanes. Una dada que Rosa Maria Prat té ben en compte i que treballa en la novel·la.
Són molt més, com he insinuat fa un moment, els temes i comentaris que han sorgit al llarg de la tertúlia. I en tot moment hem pogut comptar amb les respostes, aclariments o informacions addicionals de l’autora, que ens ha regalat alguns secrets sobre la cuina de l’escriptura d’aquesta novel·la. Tot un luxe per als lectors.
Gràcies, Rosa Maria Prat, per la teva participació en aquesta trobada sobre Terra de vinyes.
● Unes paraula de l’autora: Rosa M. Prat
Hi ha dues coses que voldria ressenyar de la trobada amb el
Club de Lectura “Segona Fermentació”. La primera, comentar la novel.la “Terra
de vinyes” en el celler de les caves Fontpinet ha estat una experiència única i
meravellosa. Parlar de l’estructura de la novel·la, de memòria històrica, de
l’emigració i del treball, de l’arrelament i d’amor al paisatge en un ambient
acollidor, rodejats d’ampolles de cava, de taps i morrions, de caixes i d’olor
del most... ha estat genial!
La segona, tenir l’oportunitat d’escoltar els comentaris de les meves companyes i del company del Club de Lectura del qual formo part sobre la novel·la que he escrit ha estat una experiència molt diferent. Agraeixo les aportacions i els comentaris que s’han fet, molt sincers, cadascú des del seu punt de vista lector i de les seves vivències personals.
També m’ha agradat poder compartir el brindis al final de la trobada amb una copa de cava rosat, per gentilesa de la família Font, després d’un any i mig de pandèmia. Gràcies, a totes les persones que ho heu fet possible!
 |
| Rosa Ma. Prat |
Rosa
Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la població
penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i
llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Actualment està
jubilada, però fins al moment de retirar-se s’ha dedicat professionalment al
món de l’educació, tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de directora
d’educació primària.
El seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i va formar part del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el 2015 va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament. Actualment és membre del Club de lectura Segona fermentació, d’aquesta mateixa biblioteca.
Ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia, amb itineraris al voltant d’aquesta població. En ficció ha publicat la novel·la històrica, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016), Pedres blanques (Piedras blancas, la traducció al castellà, veu la llum el 2020); i més recentment la novel·la que tractarem en el nostre club de lectura: Terra de vinyes, guanyadora del VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres (2020). També el 2020 publica el recull de narrativa breu El batec del temps, un conjunt de 24 històries de ficció que tenen la resiliència i el pas del temps com a escenari de fragments de vida.
●
L’obra
La trama de Terra de
vinyes s’inicia l’estiu de 1938 amb la mort del soldat republicà Pau
Corominas a la batalla de la serra de Pàndols: el noi mor contemplant, al
lluny, el seu poble, Pinell del Brai, i pensant en la seva xicota, Teresa
Serra. A partir d’aquest moment el focus de la història passa, precisament, a
narrar-nos les vicissituds de la vida d’aquesta jove, que viu només amb la mare
i està embarassada.
Tot seguint la biografia de Teresa i la seva lluita per sobreviure en plena postguerra, viatjarem des de la comarca de la Terra Alta cap al Priorat, per acabar a la població de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Al llarg d’aquest periple Teresa coneixerà un altre home, amb qui es casarà. La família anirà creixent i serà d’aquesta manera com podrem contemplar l’evolució de les quatre generacions –fins al 2003– que, en definitiva, desfilen per les pàgines de Terra de vinyes. Un grup de persones que, com se’ns indica a la contracoberta del llibre, “recullen i transmeten l’amor al paisatge, a l’esforç i a la feina”.
La novel·la és un cant a la solidaritat i a l’amistat, a l’amor i a la família, alhora que s’enlaira com un fris que mostra, amb profusió de detalls, el rerefons històric en què es mouen els personatges, i en ell hi trobem moltes referències socials, econòmiques, i culturals. Algunes de tipus més genèric, com seria el cas del flux migratori dels anys cinquanta i seixanta; i d’altres ubicades en la localització de Sant Sadurní d’Anoia, com seria, per citar només un exemple, la referència a Cal Benaiges.
Però més enllà de la història de quatre generacions d’una família que lluita per tirar endavant, cal destacar el paper preponderant dels personatges femenins: són les dones de la família, sobretot, les qui agafen les regnes de la novel·la i ens mostren els esdeveniments, les emocions, les penúries i les alegries. I tot plegat ambientat en un espai on destaca el paisatge de vinyes, els cellers i les empreses del cava, la cultura vitivinícola. No en va l’obra ha estat mereixedora del “VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”.
●
Entrevista a Rosa M. Prat amb motiu del premi: http://bibliosantsadurni.blogspot.com/2021/01/entrevista-rosa-maria-prat-i-balaguer.html
●
Booktràiler de la novel·la Terra
de vinyes: https://youtu.be/9Ym_gR_xZPA
●
Vídeo-resum de la presentació oficial de Terra de vinyes: https://www.facebook.com/AjuntamentdeSantSadurni/videos/-v%C3%ADdeo-presentaci%C3%B3-terra-de-vinyes-premi-celler-de-lletres-de-novella-curtarosa-/356958905722085/
●
Rosa M. Prat al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/a?Prat+i+Balaguer%2C+Rosa+Maria
Sílvia
Romero
A més a més del que he llegit i quedes va comentar al club de lectura vull afegir que a mi personalment, la novel·la em va aportar,quan la vaig llegir, molta informació d'una realitat, d'un territori i del món del cava, que han enriquit els coneixements que en tenia. De les vinyes al celler he viscut amb homes i dones que s'estimen el que fan. Que pateixen i gaudeixen transcendint generacions en uns temps prenyats de fets que formen part de la història del nostre país. Gràcies Rosa Maria.
ResponElimina