I si resulta que les dons tenen
bones raons per odiar els homes? Què passa si la ira cap als homes és en
realitat un camí alegre i emancipador de lluita contra el masclisme?
La Pauline Harmange és una dona
feminista que té la teoria que per aconseguir una societat justa on hi hagi
igualtat d’oportunitats s’ha de fer entendre als homes que han de renunciar
activament als seus privilegis, culturalment molt arrelats. I cal que les dones
s’uneixin i es donin suport entre elles per fer front a la discriminació,
construint relacions sòlides i d’ajuda mútua. Fins aquí molt bé, però és
necessari promulgar un discurs de l’odi contra els homes? Els preferim com a
enemics o com a aliats? Què en penseu?
Al llarg de les pàgines d’aquest
breu assaig, Jo, els homes, els detesto, es parla del concepte d’androfòbia, de les raons que tenen les
dones per odiar als homes que les han menystingut, de la reivindicació de la
ràbia i la ira com a emocions legítimes que també poden sentir les dones, de la
violència de gènere que encara avui segueix matant a dones a cada lloc del món,
de la síndrome de la impostora, la trampa de les relacions heterosexuals
monògames però també com podem introduir els homes que estimem en el feminisme,
i la sororitat, aquesta xarxa de comprensió i ajuda mútua que hem de teixir les
dones entre nosaltres.
Els homes que llegeixin aquest
llibre tenen dues maneres de reaccionar-hi: tancar-se en banda i posar-se a la
defensiva, o bé acceptar la posició de privilegi que tenen i han tingut
històricament pel simple fet de ser homes, i entendre que cal canviar-ho per bé
de la igualtat entre homes i dones. Per tant, aquest llibre està recomanat per
les dones que vulguin reforçar les seves conviccions, però sobretot pels homes
que s’autoanomenen feministes, perquè segurament els podrà ensenyar que no són
ells qui han d’abanderar aquesta lluita, sinó que han de renunciar a les seves
posicions de privilegi i deixar els espais socials i polítics a les dones que
volen defensar el seu lloc en el món.
Sobre l’autora
Pauline Harmange és activista i
escriptora feminista. Jo, els homes, els
detesto és el seu primer assaig, que es va publicar a França en una petita
editorial, Monstrograph. Quan un assessor del Ministeri d’Igualtat francès va
intentar censurar-lo, les vendes es van disparar i l’editorial Seuil va
comprar-ne els drets francesos per rellançar el llibre. Editorials de tot el
món en van comprar els drets internacionals i aquest manifest es traduirà ben
aviat a quinze llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada