Club
de lectura CELLER DE LLETRES
Tarde, mal y nunca, de Carlos Zanón
·
Tertúlia
de divendres 10 de febrer de 2023
La trobada del mes de febrer del Club de lectura Celler de lletres tenia aires de festival literari, perquè el llibre que ens aplegava, Tarde, mal y nunca, de Carlos Zanón, és l’obra amb que el nostre grup participarà en el Festival Vilapensa que se celebrarà a la població de Vilafranca del Penedès el proper mes d’abril. Un nou certamen del Vilapensa que enguany té, com a temàtica central, la mort.
El primer aspecte que hem
posat damunt la taula ha estat la catalogació de la novel·la dins el gènere
negre, i la majoria de clubaires han considerat que no hi encaixa. Això no treu
que hàgim tingut en compte l’evolució que ha fet, sobretot en els darrers anys,
el concepte sota el qual es col·loca aquesta etiqueta de gènere a una o altra
obra. Però malgrat aquestes consideracions hem pensat que ens trobem més davant
una obra de personatge, on el gran valor que tenim és la recreació d’aquests i
les circumstàncies que els envolten i en base a les quals es mouen, que no pas davant
una obra de gènere negre.
L’altre aspecte que ha
sorgit de manera gairebé immediata ha estat precisament el concepte de la mort,
perquè amb aquesta obra nosaltres assistirem a la trobada del Festival
Vilapensa. I és que Tarde, mal y nunca s’inicia amb un assassinat... per
tant, ja tenim una mort. I la pulsió de la mort hi és en tot moment, quasi
podríem afirmar que amara tota la narració. Però... fins a quin punt és aquesta
la idea central o essencial de la història que se’ns mostra?
Més enllà d’aquests
plantejaments inicials, en la primera ronda d’opinions al voltant de la lectura
també hem pogut copsar la diferent vinculació i empatia de les clubaires vers
la lectura. A algunes la novel·la els ha enganxat i les ha atrapat per la
temàtica i per la manera tan directe d’exposar els fets, les reflexions, i per
pintar una realitat que és ben actual, que existeix ben a prop, i que sovint
desconeixem. A d’altres, pel contrari, la lectura no les ha atrapat en cap
moment i no han connectat amb cap dels personatges. I encara podríem esmentar
un tercer grup que es mouria en una certa ambivalència o oscil·lació entre la
valoració positiva –que hi és– i les reserves que tenen sobre l’empremta que
els ha deixat aquesta lectura.
Hem parlat dels
personatges. Tant dels que apareixen de manera més anecdòtica, com seria el cas
de Jamelia, que ha despertat la simpatia de les lectores perquè obria una
escletxa de llum i d’esperança en el microcosmos de la novel·la; o com seria el
cas, per citar un altre personatge, de Rocío Baeza, una prostituta amb una
història dura i una vivència crua al darrere.
En un altre grup estarien
els personatges que marquen l’evolució de la història, i aquí tindríem Tiffany,
de qui hem considerat que pot arribar a ser més roïna que el personatge més
mesquí de tots els que passen per davant els nostres ulls: Tanveer. I és que al
voltant d’aquest darrer ens hem plantejat si hi ha ningú, tant dins la història
de ficció com fora –els lectors– que lamenti la seva mort (i no estic fent
espòiler). I a més d’aquests dos tenim els germans Dalmau: Epi i Álex.
D’aquests dos el que ens ha cridat l’atenció és l’aportació que fan a la
història en base a reflexions i records, tot i que no a totes les clubaires els
han acabat de convèncer aquests pensaments que són abocats entremig de l’acció.
Perquè un aspecte en el
qual hem estat d’acord ha estat el del ritme trepidant. Amb tot, també aquest
moviment constant dels personatges ha provocat diferents reaccions per part de
les lectores. Algunes han valorat aquesta tècnica mitjançant la qual l’autor
ens va exposant, gairebé al mateix temps, el que fan els dos personatges
principals, i en canvi a d’altres els ha confós tanta oscil·lació entre l’un i
l’altre. Sigui com sigui el germà gran, Álex, amb la seva malaltia mental, ens
ha semblat el més equilibrat i l’únic capaç de confegir un relat i mantenir-lo
durant tota la novel·la. Encara que estigui basat en una mentida.
Un altre aspecte a
considerar ha estat la ubicació en un barri que no s’acaba de definir al cent
per cent. Amb les descripcions que se’ns ofereixen podem imaginar més d’un
barri de la ciutat de Barcelona, i alhora aquesta indefinició permet que la
novel·la, allò que hi té lloc, es pugui extrapolar a altres barris d’altres
ciutats.
Lligat amb aquest darrer
comentari caldria tenir en consideració també l’estrat social al qual pertanyen
els personatges de la novel·la. Una classe social que sobreviu en la misèria,
que conviu amb la prostitució i la droga als carrers, i que per tot plegat es
veu abocada a no valorar la pròpia vida perquè al seu voltant tot és foscor i
manca d’oportunitats.
I encara em deixo altres
comentaris que han anat sorgint. Però el que ara esperarem és la trobada del
Festival Vilapensa per tal de poder escoltar què ens explica l’autor sobre el
tema de la mort.
·
L’autor
Carlos Zanón
Escriptor barceloní en llengua castellana
(Barcelona, 1966), la seva obra abraça sobretot poesia i novel·la, tot i que la
dedicació a la música és l’altre gran focus de la seva producció.
En poesia cal destacar els reculls El
sabor de tu boca borracha (1989; Menció Especial Premi Anthropos), Ilusiones
y sueños de 10000 maletas (1996), En el parque de los osos (2001), Algunas
maneras de olvidar a Gengis Khan (2004), Tictac tictac (2010),
Rock’n’roll (2014), i Banco de sangre (2017).
I en novel·la podem remarcar les obres Nadie
ama a un hombre bueno (2008), Tarde, mal y nunca (2009), No
llames a casa (2012), Yo fui Johnny Thunders (2014), Taxi (2017),
i Love Song (2022). Gran part de la seva narrativa ha estat
traduïda a l’anglès, l’alemany, el francès, l’holandès, el grec i l’italià.
A partir de les seves novel·les s’ha
començat a valorar el seu estil genuí, i la crítica n’ha remarcat l’herència de
l'ètica dels perdedors que l'emparenta directament amb escriptors com Juan
Marsé i Francisco González Ledesma.
El juny de 2017 va rellevar el desaparegut
Paco Camarasa com a comissari del festival literari BCNegra, i aquest
mateix any va rebre l'encàrrec d’escriure un nou volum de la sèrie Carvalho.
L’obra resultant va ser Carvalho: problemas de identidad, publicada el
2019.
En l’actualitat col·labora com crític
musical, articulista, i crític literari en diversos diaris, revistes i
suplements culturals, com La Vanguardia, Babelia, El Punt-Avui, El País, El
Periódico, Time Out Barcelona, Rock de Lux i Ruta 66.
·
L’obra
El bar de Salva, primer escenari que trobem a la novel·la, és un local
sòrdid però honrat que acull una barreja de clientela: tot el ventall que també
conforma el barri. Un barri que, malgrat poder ubicar en un punt concret de la
ciutat de Barcelona, pot ser perfectament extrapolat a altres zones similars
d’altres ciutats.
En aquestes primeres pàgines de Tarde, mal y nunca en el bar, a
més de Salva, hi trobem Álex, un personatge que necessita medicar-se per evitar
sentir veus i tenir visions. Però en iniciar-se la narració Álex està observant
els dos individus que acaben d’entrar: Epi, el seu propi germà, i Tanveer
Hussein, el col·lega d’aquest. Álex té molt clar que el fet que Epi i Tanveer
tornin a anar junts no pot portar res de bo, com comprovarà tot seguit, quan
sigui testimoni de l’assassinat de Tanveer en mans d’Epi.
A partir d’aquest crim la novel·la transcorre a un ritme trepidant i
els esdeveniments que s’hi narren es desenvolupen al llarg d’un sol dia. Epi
fuig del local i prova de localitzar Tiffany, la seva antiga xicota i que en
l’actualitat mantenia relacions amb Tanveer (aquest abandó és el motiu de
l’homicidi que acaba de cometre). Per la seva banda Álex a qui intenta
localitzar és a Epi, el seu germà, per tal d’ajudar-lo.
És una història crua que s’endinsa en ambients barcelonins que no
tenen res a veure amb la ciutat cosmopolita i turística que es pretén vendre.
Una història que ens retrata i exposa les diferents ètnies que conviuen en els
estrats més mísers d’una societat que intenta sobreviure. Una història que ens
aboca a temàtiques com la prostitució, la violència sexual, les drogues... I
tot plegat amb un estil impactant i un lèxic que potser alguns lectors
consideraran que no s’adscriu a allò que es considera políticament correcte.
El 2009 l’obra va resultar guanyadora del Premio Brigada 21 a la Mejor
Primera Novela del Año, i amb ella Carlos Zanón obria el cicle de novel·les
sobre la ciutat de Barcelona.
Altres dades
·
Web oficial de Carlos Zanón: https://www.carloszanon.com/
·
Crítica de Miguel Ángel Buj: http://librosyhumor.blogspot.com/2017/08/tarde-mal-y-nunca-carlos-zanon.html
·
Crítica a El País: https://www.carloszanon.com/pdf/Rosa_Mora_La_Barcelona_Canalla.pdf
·
Entrevista general a Carlos Zanón: https://www.escritores.org/recursos-para-escritores/recursos-1/colaboraciones/18626-entrevista-con-el-escritor-carlos-zanon
·
Carlos Zanón parla d’escriptura i
literatura: https://youtu.be/M2ZFWjyFCT8
·
Obres de Carlos Zanón al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=zan%C3%B3n%2C+carlos&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada