Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Una màquina d’espavilar ocells de nit de Jordi Lara
Tertúlia del 12 de gener de 2024
En la primera sessió de l’any del club
de lectura Segona fermentació, hem
debatut sobre el llibre de Jordi Lara publicat l’any 2008 i considerat per a
molts crítics com un clàssic modern. Totes les integrants del club n’han destacat
el llenguatge ric, culte i popular alhora, i l’humor (com també el lirisme) de l’autor. El retrat que
fa de personatges entranyables i “tremendos” del món de la cobla —com l’avi Capdevila,
en Moreno o en Muntal— ha estat molt ben acollit per les lectores. De fet, el gènere mateix del llibre ha estat
objecte de debat. És una novel·la, un recull de contes, una autobiografia o bé un
llibre d’assaigs? El cas és que té una mica de tots aquests elements.
«...acceptaràs que aquell va ser el món que et
va fer, un món de nàufrags feliços que no volen ser rescatats i entre els quals
et trobes vulgues que no, un món que et va condemnar al goig egoista de les
causes perdures, a la llibertat d’allò que és inútil però bonic»
Durant la sessió hem explicitat la
relació de cadascú amb la sardana, fet que ha conduït a evocacions d’escenes
del passat, tant social com familiar, sovint amb una forta càrrega sentimental,
encara que el club no destaqui precisament per la presència de dansaires. El
canvi de mirada sobre la sardana que provoca el llibre (de música per a ballar
a música també per a ser escoltada) ha estat destacat en unes quantes
intervencions.
«No havia estat senzill: havia calgut ignorar
o sufocar les arrufades de nas de provincians cosmopolites, fàixon-victims,
gregaris de la cultura de consum, alternatius d’aparador, interculturals de
festival [...] i alguns intel·lectuals d’esquerres, una mica snobs i sectaris,
que detestaven el fet social de la sardana i la irrefutable veritat artística
de la cobla perquè la consideraven patrimoni de la dreta folklòrica»
Les integrants del club han detectat dues
menes de textos en el recull: aquells en què predomina el component
autobiogràfic i aquells que són una mena
d’assaigs sobre intèrprets i compositors de renom com ara Ricard Viladesau, el
geni de la tenora que es va guanyar el Palau de la Música; Juli Garreta, el rellotger/compositor
de Sant Feliu de Guíxols que impressionà Ígor Stravinsky o Manuel Puigferrer,
el somiós poeta de l’estany de Banyoles.
«com tot autèntic domador ell mateix era una
bèstia»
Hi ha hagut divisió d’opinió: algunes
preferien els contes més autobiogràfics (creixement i adolescència) i d’altres
les recerques assagístiques per trobar continguts de cara al programa televisiu
del narrador. El misteri de Juli Garreta, però, ha intrigat tothom. Com va
poder un modest rellotger autodidacte, intèrpret mediocre i sense pràcticament
formació musical, revolucionar la sardana i elevar la dignitat musical de la
cobla a extrems mai vistos?
«La naturalesa va crear l’home perquè aquest
pogués fer el que ella no pot fer: la música de la naturalesa»
Hem complementat la sessió amb
l’audició de dues sardanes: Serra amunt
d’Enric Morera (interpretada per Ricard Viladesau) i Nydia de Juli Garreta.
 |
| Jordi Lara |
L’autor
Jordi Lara
Surinyach, nascut a Vic el 1968, és un escriptor català format acadèmicament en
literatura catalana que s’ha dedicat professionalment al periodisme cultural
per mitjà de programes de divulgació musical a TV3 (Sardana i Nydia). Recentment, també ha presentat
el programa d’entrevistes Il·luminats.
A més de la
seva contribució a la literatura, Lara també ha explorat el món del cinema. Va
escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc i ha realitzat diverses peces de creació que exploren
la relació entre el cinema i la literatura.
Lara ha escrit
obres que han estat ben rebudes tant per la crítica com pels lectors. Entre
aquestes, a més de l’obra que ens ocupa, destaquen Mística conilla, un llibre de relats que va guanyar el Premi
Crítica Serra d’Or de Narrativa 2017, i
la seva novel·la Sis nits d’agost,
una indagació literària sobre la mort a partir dels darrers dies del filòsof i
activista Lluís Maria Xirinacs. Aquesta obra va ser finalista del Premi Òmnium
a la Millor Novel·la de 2019 i va guanyar el Premi de la Crítica de narrativa
catalana el mateix any.
Jordi Lara
sustenta el seu estil en la descripció de personatges perifèrics, feta amb un
estil ric i vibrant, que barreja registres populars i cultes. Els seus escrits
aborden temes com el pas del temps, l’encant tragicòmic de les incongruències humanes i l’art com a
via d’alleujament. El fet d’haver treballat també en el món audiovisual i el de
la música enriqueix el seu discurs narratiu, prompte a aprofitar tant els
efectes lírics com els humorístics (sovint en una mateixa frase).
L’obra
Una màquina d’espavilar ocells de nit, publicada el 2008 és una obra difícil de classificar.
Formalment, consta d’una sèrie de set relats autònoms però vinculats entre si
per la temàtica musical. Aquest element comú els dota d’una coherència
pràcticament novel·lística. A més, hi podem detectar elements de l’escriptura
autobiogràfica i de l’assaig artístic.
La història
se centra en un jove estudiant de música que ingressa en una cobla per aprendre
a tocar sardanes. Hi descobrirà un aplec de músics veterans i un seguit de
personalitats fortes i ben peculiars.
Aquesta experiència li permetrà d’explorar temes com ara que entenem per
“talent”, la noció d’èxit o fracàs, l’amor i el misteri de la música mateixa.
L’obra ens
convida a endinsar-nos en un món insòlit, “un petit món per ubicar-se en
l’enormitat del món”, poblat per personatges singulars que venen a ser una mena
de “nàufrags feliços” i per excèntriques celebritats de la música catalana com
Juli Garreta, Ricard Viladesau o M.S. Puigferrer.
La prosa de
Lara és precisa, de molta riquesa lèxica. En l’obra es combinen la
sensibilitat, la ironia i la recança envers uns mons condemnats irremeiablement
a perdre’s.
Una màquina d’espavilar ocells de nit
va rebre Premi Fundació Enciclopèdia Catalana i una menció especial en
el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de Literatura Catalana.
Xavier Zambrano, gener 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada