Divendres 12 de gener del 2024
Una alegria esbojarrada, de Sorj Chalandon – crònica del club de lectura
Un
llibre esplèndid, es va atrevir a dir algú del club. Una novel·la amb un
començament impactant i un acabament que respon al títol que porta, una alegria
esbojarrada. En general, les nostres lectores van mostrar el seu entusiasme,
més o menys contingut, per una lectura que ens porta emocions fortes, siguin
per dramàtiques, siguin per esperpèntiques.
La
part més comentada va ser la del procés de malaltia de la protagonista, la Jeanne,
a qui li detecten un càncer de mama que requereix intervenció i quimioteràpia.
Segons una de les nostres clubaires, que ara fa uns anys va passar pel mateix
procés, Chalandon clava els diferents passos de la malaltia i del tractament
amb un realisme que a estones espanta. La mateixa clubaire ens va confessar, de
fet, que havia hagut d’aturar la lectura perquè li portava massa records de la
situació. Tot i així, es va dir, a ella mateixa, que potser era una bona cosa
llegir-ho perquè cal visualitzar aquest patiment que moltes vegades es passa en
solitari o només amb la família més propera.
La
veritat és que l’autor narra el procés del càncer de amb tal naturalitat i
realisme que ens fa empatitzar de seguida amb la protagonista. Ens sorprèn
sobretot no només el procés mèdic sinó també el mental de la malalta i de
l’entorn, entre el qual hi hem de comptar el marit de l’esmentada que, en una
sorprenent decisió, abandona la seva dona just en el moment més dur de la
malaltia. Aquesta covardia del marit ha indignat a algunes de les presents
perquè no es pot capir aquesta manca de solidaritat amb la persona que en
teoria estimes i amb qui t’has casat. Arribem a la conclusió, entre totes, que
és possible que la parella, que ja havia passat per la mort del fill, estava en
una situació molt precària de convivència que fa entendre, tot i que no
justificar, l’actitud del marit.
Més
enllà d’aquest procés de malaltia, però, Chalandon parla també de l’amistat
entre quatre dones que pateixen el mateix procés de càncer i que es troben en
les sessions de quimioteràpia. La Brigitte, l’Assia i la Melody, totes dones
maltractades per la vida, acullen la Jeanne com una més de la família i a
cuiden com si fos una germana. Alhora, però, li proposen el que serà la part
potser més inversemblant de la novel·la, el robatori de dues joies que valen
milers i milers d’euros de la joiera més exclusiva de París.
Aquesta part del robatori és el que més ha costat de creure a les lectores. Es considera que és poc versemblant que quatre dones soles puguin perpetrar un robatori d’aquesta magnitud, que se’n surtin i que la policia ho acabi sabent i no les detingui. Tot plegat, doncs, fa que el lector no acabi d’entrar-hi. Tot i així, la part final, quan ja tenen els diners del robatori i els donen a la Melody per a què recuperi la seva filla es considera molt encertada, sobretot perquè juga amb la informació. El lector sap que la Melody és una impostora i que, malgrat això, la Brigitte i la Jeanne decideixen que igualment s’emporti els diners per més que no tingui cap filla per rescatar. Es valora molt positivament aquesta mena de lliçó moral que donen les dues dones davant la impostura de la Melody.
En
general, doncs, podem dir que el llibre ha agradat i algunes de les membres del
grup ja han buscat quins altres títols tenim a la biblioteca d’en Chalandon per
seguir aprofundint en la seva obra.
Jordi Romeu i Carol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada