Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Un viatge frustrat dins el llibre Aigua de mar
Tertúlia del 14 de juny de 2024
La sessió del club de lectura sobre el
relat Un viatge frustrat de Josep Pla
(que tancava el període 2023-2024) ens va permetre de debatre sobre la figura i
l’obra d’un dels escriptors catalans més populars. El debat no va eludir la
polèmica, encara viva, sobre el suport de Josep Pla al franquisme i el fet que
no li concedissin mai el Premi d'Honor de les lletres catalanes, ben possiblement
per motius extraliteraris.
El primer tema que vam abordar va ser
la figura del pescador Hermós. Es va destacar la fascinació que genera un
personatge que, tot i ser analfabet, posseeix una saviesa pràctica i una
cultura vital que el fan profundament captivador. Es va destacar com Pla
aconsegueix transmetre la seva connexió íntima amb el mar i la seva bonhomia
«Era pescador, mariner, caçador, cuiner,
cotxer, sabia anar a plaça, era un criat excel·lent i servia a taula
admirablement. Era, així mateix, un home de conversació»
El caràcter intel·lectual de Pla
contrasta amb el caràcter pràctic, sentenciós i vital de l’Hermós. És una
polaritat entre idees i praxis que ja trobem en altres obres de la tradició
literària com el Quixot.
«Veig que encendre un foc no és pas una cosa
tan primària i senzilla com em pensava. Em cau la cara de vergonya»
Algunes integrants del club van
ressaltar com Pla utilitza un estil impressionista, aparentment senzill, però
molt ben construït. Vam debatre sobre la preponderància de les impressions
cromàtiques, que animen les descripcions de les marines en l’estela del seu
mestre Joaquim Ruyra. Ara bé, algunes lectores van admetre haver tingut
dificultats amb la gran quantitat de termes mariners que Pla fa servir.
«La vila de Roses s’obre tocada d’una llum que
sembla acabada de fer, nova i viva. Blanc de calç, ombres de color de pa
moreno, teulats de pell d’albercoc»
Un altre punt destacat va ser la
manera com el relat captura estils de vida que estaven condemnats a desaparèixer
a causa de l'avenç del turisme i de la construcció a la costa. Vam discutir
sobre el fort sentiment de comunitat entre els pobladors del litoral que Pla
retrata, un sentiment que potser es perd en les persones que viuen terra
endins. Les integrants del club van compartir reflexions sobre com la
transformació del paisatge litoral no només afecta l'entorn físic, sinó també
les relacions humanes i la manera de viure.
«Amb el pas dels anys i de les il·lusions de
progrés, s’han perdut molts encants antics, la gent s’ha aigualit molt, ens hem
tornat molt primmirats i llepafils»
També vam parlar de com les notícies
corren pel litoral per mitjà de xarxes informals (com són els cafès i les
fondes) i gràcies als desplaçaments dels mariners. Pla retrata amb detall com
aquests espais que esdevenen centres de comunicació. Vam debatre sobre la importància d'aquests punts de
trobada en la vida comunitària i com la modernitat ha canviat aquestes
dinàmiques de comunicació.
«—I per què heu volgut entrar al riu de Sant Pere? —Per explicar-ho al cafè.»
L’autor
Els anys
compresos entre el 1919 i el 1939 treballà fora de Catalunya com a corresponsal
de premsa. França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, la Unió Soviètica, Madrid
foren destinacions dels desplaçaments que feia per tal de trametre’n cròniques
periodístiques. El seu primer llibre Coses
vistes (1925) constitueix el descobriment d’un gran literat i el llançament
d’un nou model d’escriptor que donava prioritat a l’observació de la realitat.
Carles Riba fou un dels primers que intuïren arran d’obres com Cartes de lluny (1928) que havia
irromput un prosista excepcional a les nostres lletres. Amenaçat per sectors
anarquistes, passà bona part de la Guerra Civil a l’estranger. L’any 1939
s’instal·là definitivament a Catalunya, sense moure’s pràcticament de
l’Empordà, des d’on anà construint una falsa imatge artificiosa
d’escriptor-pagès que viu en l’aïllament. Després d’una època en què hagué
d’escriure en castellà, de la qual destaca l’obra Viaje en autobús (1942), a partir dels anys cinquanta publicà més
llibres en català i inicià la darrera i més fecunda etapa de la seva vida
d’escriptor.
El 1956 feu,
d’acord amb Editorial Selecta, una primera temptativa de recollir les seves
Obres completes, que s’interrompé per la mort de l’editor. El 1966 inicià, amb El quadern gris (premi Crítica Serra
d’Or), la recopilació definitiva de l’Obra completa a Edicions Destino. Dins la
línia d’El quadern gris, cal destacar
Notes disperses (1969), amb el gros
de material dels anys quaranta; també la sèrie de retrats biogràfics Homenots. El reconeixement de la crítica
i l'èxit entre els lectors no li estalviaren les reticències d'alguns sectors
progressistes i catalanistes de la societat catalana, ben visibles en el fet
que no li concedissin mai el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Josep Pla es va morir el 23 d'abril de 1981,
diada de Sant Jordi, i deixà un llegat de 30.000 pàgines de prosa catalana tot
al llarg dels 45 volums de l'Obra Completa.
L’obra
Acompanyat
del seu amic Hermós, un tipus pintoresc
mig pescador mig ermità, i animats per un esperit de juguesca, Pla decideix
provar de trencar el bloqueig naval que hi havia a la costa del Rosselló (sota
domini francès) i arribar-hi navegant a rem i vela, costejant i fent nit a platges
i fondes que trobaran de camí. En Hermós
es produeix un contrast entre la
«incultura» en termes lletrats i la gran cultura vital de la navegació, la
cuina i la joia de viure. Les converses entre ells durant els llargs dies de
navegació i els moments que viuran plegats esdevenen memorables.
Amb un estil
treballat i alhora perfectament intel·ligible, una adjectivació sensualista que
recorda el millor Conrad i l’exemple més pròxim del seu mestre Joaquim Ruyra,
Pla ens descriu uns mons condemnats
irremeiablement a perdre’s en nom del progrés i l’avanç implacable del turisme.
Apostant per una prosa que comunica un «efecte de real» contraposat al model
literari més enfarfegat que s’originà amb el noucentisme, Pla transmet al
lector unes impressions altament plàstiques.
«A mi el mar m’interessa per si
mateix. Jo no soc novel·lista i no crec que existeixin novel·les en la vida; no
hi ha més que una correntia de fets inconnexos, desordenats, fortuïts, que
esdevenen, passen i es volatilitzen.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada